![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
On has deixat la veu?
Bruna Generoso
On has deixat la veu?
Bruna Generoso i MiralpeixPresentació del llibre guanyador del Premi de Poesia Martí Dot 2010
Saló dels Àustries del Palau Falguera
Sant Feliu de Llobregat
Dijous 26 de maig de 2011, a les 19 hores.
Durant l'acte de presentació de les bases del , organitzat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i la Comissió del Certamen, tindrà lloc el naixement i bateig del poemari: , de l'autora , guanyador del premi en l'última edició convocada i que està editat per Viena Edicions.
On has deixat la veu?
Viena Edicions
Pròleg:
Portada:
(Barcelona, 1986) viu a Sant Hipòlit de Voltregà, Osona. Es va iniciar en la literatura als disset anys. És llicenciada en Traducció i Interpretació i té un Màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra. Ha guanyat diversos premis literaris i ha participat en diversos reculls de poesia i de relats ('Erotisme som tu i jo' (2007), 'Homilia 2006' (Premis Literaris Homilies d'Organyà, 2007), 'Premis Literaris Solstici: Taradell 2003 - 2007' (2008), 'Vol de Poesia' (2008), 'Totes les sortides dignes' (2010) i 'Abraçada a la meva pròpia pell' (2011). Ha participat en les jornades poètiques Versos Bisaura de Sora i en el Casserres Poètic de Sant Pere de Casserres, organitzant recitals de poesia.
"Quan vaig néixer, el vint-i-cinc de febrer de mil nou-cents vuitanta-sis, els meus pares em van donar el nom de Bruna i em van portar cap a Osona, que és on encara visc. A partir d´aquí, vaig créixer i conèixer, i va ser més o menys als disset anys quan vaig descobrir que m´agradava escriure. I ho vaig provar. Vaig començar amb la prosa. Va ser un any molt intens en què vaig guanyar algun premi literari en categoria juvenil, com el Premi Solstici de Taradell, els Jocs Florals de Montesquiu i els Premis Grau Miró d´Hiperbreus, que em van regalar amistats valiosíssimes que encara mantinc i em van animar a no abandonar mai les lletres. Després van arribar els divuit, i amb ells la selectivitat, la carrera de traducció a la Pompeu Fabra de Barcelona i molts canvis i noves experiències enriquidores a la meva nova ciutat..."
Quan m'acaricies les mans
Quan m'acaricies les mans,
al lluny queden les espessors del temps
que nuaven com dimonis colls de marbre
quan ens trobàvem perduts i incompresos,
vivint sense haver pogut aprendre a viure;
al lluny queden els mots plens d'incertesa
i les tempestes trencadisses, i les ferides
cosides, amb agulles de sang mal enfilades.
Bruna Generoso i Miralpeix
Quan m'acaricies les mans
http://www.locantich.cat/
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada