Ocell d'aigua
Rosa MonleónOcell d'aigua
Obres la finestra. El cel és blau. Somrius.
La nit queda enrera.
Assenyales el cel.
Jo a vegades no veig el que tu veus.
"Em convertiré en ocell", dius.
I jo et crec. Ocell de vida i d'ombra
de nit compresa com argila cega
que calma les ferides de tots els vents.
Ocell d'aigua.
La teva mirada cristal·lina em mostra altres sendes
diferents als camins polsegosos de cada dia.
I m'adhereixo a tu, amb els braços estesos.
Rosa Monleón
(Barcelona, 1970)
Ocell d'aigua
Col·laboració sol·lidària participant al
Recital d'imatges i poesia per la discapacitat
"Les nostres mirades... les vostres paraules"

Referència:
Monleón, Rosa.
"Ocell d'aigua".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.
Monleón, Rosa.
"Ocell d'aigua".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html

Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Hola Rosa, he tingut el plaer de llegir el teu poema "Ocell d'agua" en “El recital d’imatges i poesia per la discapacitat”.
Ha estat un honor per a mi llegir-lo davant un públic tan especial i agraït. Moltes gràcies, el poema és preciós! Una abraçada.
Empar Sáez
Publica un comentari a l'entrada