"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Dickinson, Hokusai: art i vida
(Empar Sáez)

Poesia Transversal
Empar Sáez
Poesia Transversal (Empar Sáez)

"Una línea invisible uneix dos punts en l'espai.
No hi ha prou distància entre dues obres d'art que no ens permeti la seva unió."


Dickinson, Hokusai: art i vida


Emily Dickinson (Amherst, Massachusetts, Estats Units, 1830 – 1886)
Katsushika Hokusai (葛飾 北斎) (Edo -avui Tokio-, Japó, 1760 – 1849)

Hokusai, dibuixant, pintor i gravador japonès, és un dels principals artistes de l'escola ukiyo-e (imatges del món flotant) del període Edo (1603-1868). La seva obra es considera una de les més importants del Japó.
Fou un artista enèrgic, creador prolífic i impetuós que assolí l'excel·lència en el disseny i gran habilitat en l'execució de les creacions (al voltant de trenta mil obres).

Autoretrat, 1845 (K. Hokusai)
"Autoretrat, 1845"
Katsushika Hokusai


Molt abans de morir, en el prefaci de la publicació d’una de les seves obres, va deixar escrit el següent:

“Als sis anys tenia la dèria de dibuixar tota mena de coses. A l'edat de 50 havia produït un gran nombre de dibuixos, però res del que havia fet abans tenia una virtut veritable, fins que vaig arribar als 70. Als 73 finalment vaig aprendre alguna cosa sobre la genuïna forma dels animals, els insectes, els peixos, i la naturalesa de les plantes i els arbres. Per tant als 80 anys hauré millorat encara més, i als 90 penetraré més en l'essència de l'art. Als 100 arribaré finalment a un nivell excepcional i als 110, cada punt i cada línia dels meus dibuixos posseiran vida pròpia.”


Emily Dickinson és un dels poetes nord-americans més importants del segle XIX. Malgrat haver escrit més de mil cinc-cents poemes, només quatre d’ells van ser publicats en vida de l’autora; els restants van romandre inèdits. L’any 1929, més de quaranta anys després de la seva mort, Emily Dickinson es convertí en una gran figura literària quan el mateix any es publicaren “The Life and Letters of Emily Dickinson”, “Complete Poemes” i “Selected Poems of Emily Dickinson”.

Fotografia d’Emily Dickinson, 1850
"Fotografia d’Emily Dickinson, 1850"

“No tinc cap retrat, ara, va escriure a Thomas Wentworth Higginson en 1862, però sóc petita com el fraret, i tinc els cabells valents, com els eriçons del castanyer —i els ulls, com el xerès del got que l’hoste deixa—. ¿En té vostè prou amb tot això?”
Se li adreçà també com a crític, demanant-li si considerava els seus poemes vitals i plens d’energia; la frase va ser: —Digui’m només si estan vius

Mor la paraula, al punt que és dita

Mor la paraula, al punt que és dita
Diuen alguns -
Jo dic que just comença a viure
En aquell moment


A word is dead, when it is said

A word is dead, when it is said
Some say -
I say it just begins to live
That day

Emily Dickinson, Amherst LXXX Poemes
Traducció: Carme Manuel Cuenca & Paul Scott Derrick

En la poesia de Dickinson predominen els poemes curts; revelacions llampeguejants escrites amb un llenguatge rítmic. Tot i no assolir el mateix nivell de genialitat en tots és ben cert que la seva poesia duu l’encuny d’una ànima excepcional. Els poemes d’Emily Dickinson són concisos, mancats de retòrica, d’una intensitat i originalitat excepcionals i sorprenents; provenen no pas de la gran quantitat d’experiències viscudes, sinó precisament de les mancances vitals. La vida aïllada, solitària, l’absència d’un públic li aportà una llibertat infinita. Com ens diu Agustí Bartra a l’Antologia de la Lírica Nord-americana: la seva poesia té gairebé sempre un accent de confessió virginal i exasperada, de confessió a l’oïda de la tenebra, al no res...

Tigre en la neu (Katsushika Hokusai)
"“Tigre en la neu”, 1849.
Katsushika Hokusai


Un Tigre Moribund - gemegava de Sed -

Un Tigre Moribund - gemegava de Sed -
Vaig buscar arreu de l’Arena
Vaig agafar el Degoteig d’una Roca
I el vaig dur en la Mà -

Els poderosos Ulls - estaven dilatats per la mort -
Però escrutadora - vaig veure
Una visió en la Retina
D’aigua - i de mi -

No fou la meva culpa - si corrent aní tan lenta -
No fou la seua culpa - si va morir
Mentre m’hi acostava -
Però fou - el fet que ja Era mort -


A Dying Tiger - moaned for Drink

A Dying Tiger - moaned for Drink -
I hunted all the Sand -
I caught the Dripping of a Rock
And bore it in my Hand -

His mighty Balls - in death were thick -
But searching - I could see
A Vision on the Retina
Of Water - and of me -

'Twas not my blame - who sped too slow -
'Twas not his blame - who died
While I was reaching him -
But 'twas - the fact that He was dead -

Emily Dickinson, Amherst LXXX Poemes
Traducció: Carme Manuel Cuenca & Paul Scott Derrick

Hokusai és una de les figures més destacades de l’art japonès. Van Gogh, que n’era un gran admirador, expressà: “Envejo als japonesos i la increïble i neta claredat de la qual estan impregnats tots els seus treballs... El seu estil és tan senzill com el respirar.
Hokusai és l’autor d’una obra molt vasta i variada; va viatjar per nombrosos indrets del Japó, canviava de domicili freqüentment i es va consagrar a la pintura. La ingent obra realitzada presenta diferents graus de perfecció, però tota ella conté el seu esperit noble, intensitat i mestria en la composició, equilibri i originalitat.

Temple de Honganji a Asakusa (Katsushika Hokusai)
"Temple de Honganji a Asakusa", 1830
Katsushika Hokusai
En “Trenta-sis vistes del Mont Fuji”


Els Puntals sostenen la Casa

Els Puntals sostenen la Casa
Fins que la Casa és construïda
I després els Puntals s’hi retiren
I capaç, dreta,
La Casa se sosté tota sola
I no recorda més
El Trempant i el Fuster -
Tot just aquesta memòria
Conté la Vida perfeccionada -
Un passat de Tauló i Clau
I lentitud - i després cauen les bastides
Tot refermant-li l’Ànima -


The Props assist the House

The Props assist the House
Until the House is built
And then the Props withdraw
And adequate, erect,
The House support itself
And cease to recollect
The Augur and the Carpenter -
Just such a retrospect
Hath the perfected Life -
A Past of Plank and Nail
And slowness - then the scaffolds drop
Affirming it a Soul -

Emily Dickinson, Amherst LXXX Poemes
Traducció: Carme Manuel Cuenca & Paul Scott Derrick

La majoria dels poemes de Dickinson parlen de la natura. Mostra des de sempre un gran interès per les ciències naturals: coneix de ben petita el nom de les constel·lacions, de les estrelles; es dedica amb entusiasme a la botànica, de manera que tot el coneixement sobre la natura l’aboca, anys després, en els poemes. A partir dels trenta anys renuncia a una vida social “normal”, i porta fins a les darreres conseqüències la gran exigència individual a través de la confiança en ella mateixa i de la relació directa amb la naturalesa. Fou capaç “d’unir-se”, de forma voluntària i gairebé exclusiva, amb el món natural. El resultat d’aquesta comunió és, segons els principis romàntics, la inspiració, la força oculta que es tradueix en paraules.

Hokusai és el pintor del paisatge. Quan a principis del segle XIX l’art de l’estampa japonesa i els temes representats comencen a donar signes d’esgotament, Hokusai dóna un impuls vigorós al ukiyo-e creant un nou gènere: l’estampa del paisatge deixa de ser un tema secundari, merament de fons, i els indrets naturals comencen a ser tractats com a gènere propi. En moltes de les seves obres arriba a una expressió bellíssima, sublim, evocadora i poètica, mentre que en altres transmet la força terrible de la natura d’una manera nova i vital. Les Trenta sis vistes del mont Fuji, Vistes de ponts cèlebres i Cascades de diferents províncies, així com les sèries d’aus i flors, donen la mesura del seu geni.

Lliri i cigala (Katsushika Hokusai)
"“Lliri i cigala”, 1832.
Katsushika Hokusai


Vaig morir per la bellesa

Vaig morir per la bellesa, però tot just
Acomodada en la tomba,
Quan un que va morir per la veritat fou posat
En una cambra contigua.

Em va preguntar en veu baixa per què vaig morir?
"Per la bellesa", vaig replicar.
"I jo per la Veritat - les dues són una;
Som germans", va dir.

I així, com afins que es troben de nit
Vam parlar d'un quart a un altre,
fins que la molsa va arribar als nostres llavis,
I va cobrir els nostres noms.

I died for Beauty

He questioned softly “Why I failed”?
"For Beauty," I replied -
"And I for Truth - Themself are One;
We Brethren, are," He said -

And so, as Kinsmen, met a Night -
We talked between the Rooms -
Until the Moss had reached our lips -
And covered up - Our names -

Emily Dickinson, Amherst LXXX Poemes
Versió en català: Josep Maria Fuster

Geogràficament distants, Dickinson i Hokusai van habitar cultures i paisatges allunyats; l’Emily Dickinson neix quan el pintor té 70 anys. Mai no es van conèixer, i tanmateix les seves obres presenten una estranya connexió.
Un univers creatiu, silenciós, visqué dins la poeta que, reclosa en una habitació i amb minses influències externes, influí poderosament en generacions posteriors. A l’altra banda de l’oceà, Hokusai, inquiet i apassionat, rebé influències de múltiples corrents artístics, conegué bé el seu món i creà un univers pictòric únic que afectaria de manera important la història de l’art.

Les paraules de Dickinson i les imatges de Hokusai són plenes de vida, retenen una bellesa sòbria i innata; tots dos s’apropen, penetren la natura i l’art amb una gravetat inusual i vibrant, directa i apassionada.

--o0o--

Poesia Transversal:
Dickinson, Hokusai: art i vida
Un article de: Empar Sáez


Referències bibliogràfiques:

Emily Dickinson. Amherst. LXXX Poemes. (Traducció i edició de Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick). València: Editorial Denes. Poesia. Edicions de la guerra, 2004.

Agustí Bartra. Antologia de la lírica Nord-americana. Vic: EUMO/EDIPOIES Editorial, 1983.

Diversos autors. Hokusai. Barcelona: Ediciones del Aguazul, 2007.

Jocelyn Bouquillard. Treinta y seis vistas del monte Fuji. Barcelona: Editorial Electa, 2007.

Seiji Nagata. Genius of the Japanese Ukiyo-e. Tokio: Kodansha International, Ltd, 1995.


Empar Sáez,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment als blocs:

Enllaç a Un capvespre a la Mediterrània (Obre nova finestra)
Un capvespre a la Mediterrània


Enllaç a Enfilant finestres (Obre nova finestra)
Enfilant finestres



Referència:
Sáez, Empar.
"Dickinson, Hokusai: art i vida".
A: "Poesia Transversal".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html

Lo Càntich - Número 9 - Anàfora, 2011
Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Sandra D,Roig ha dit...

Un article molt interessant, Emily dickinson és la meva poeta preferida, i un dels personatges amb els que la història de a literatura te un deute pendent.
una abraçada-

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]