Univers de Poesia: Vint preguntes a Teresa Colom (Maria Rosa G. Zellweger)

Univers de Poesia

Maria Rosa G. Zellweger

"Vint preguntes a:
Teresa Colom"

Vint preguntes a: Teresa Colom

"Teresa Colom"
Fotografia cedida pel Comú d’Encamp

Escrius:

   "Per tu em faré poeta
i escriuré versos que se t’assemblin"

1. Quan vas començar a escriure poesia?
     Suposo que és un denominador comú entre els poetes, però, des de nena.

Escrius:

   “La poesia que escric me la dicta la teva pell,
i no em costa”

2. Conserves el primer poema que vas escriure?
     Des de petita llençava tot allò que escrivia, per a mi escriure era una manera d’entendre’m, de pair el món. L’any 2000 vaig presentar un recull de poemes a un premi d’Andorra (vivia tan al marge dels cercles literaris que pensava que la gent no s’interessava per aquest tipus de premis i que era bo participar-hi perquè no desapareguessin, ara que conec aquests cercles sé com d’estranya pot semblar aquesta ingenuïtat) i els vaig escriure expressament, no tenia res guardat. D’aquí va sortir el primer llibre.

Escrius:

   “Carn morta però fresca;
així no vaig decebre el deure.
Em menjava el temps amb cada hora que esperava que passés
i amb el temps, la vida”.

3. La teva poesia és una allau de sentiments: passió, erotisme, quotidianitat, amor i despulles de desamor. Fins a quin punt les teves obres són vivencials?
     Aquest poema que acabeu de citar està dedicat a tots els anys que vaig treballar en un banc.

Escrius:

   “La naturalesa ha creat el seu enemic
i hem anat a ella com el carronyer va a una peça morta”.

4. Et consideres una escriptora compromesa?
     Des de petita m’ha interessat observar la natura, els animals. En ella hi ha molta informació, moltes de les respostes que busquen hi són entreteixides. És una immensa i inquietant biblioteca. En som part, ella no ha estat creada per nosaltres, en ella no hi ha res no cert, ni manipulat. Si l’aniquilem (i sobrevivim) perdrem molt.

Escrius:

   “... però abans, potser veurem en les estrelles l’escuma d’un mar,
i després, en els arbres, l’escuma d’un mar,
per acabar veient en el silenci de les coses, l’escuma d’un mar”.

5. Amb sinceritat... la lluna o el mar?
     Sóc de muntanya. El mar dels meus poemes és un mar oníric, és part d’un paisatge que no existeix. El mar, com a element, el tinc molt present dins però miro més cap al cel.

Escrius:

   “Digue’m una sola vegada que t’esperi
i quan hagin passat massa nits deixaré de comptar les nits”

6. Un poeta...
     És difícil dir-ne un de sol (suposo que aquesta resposta també és un denominador comú). M’interessa la profunditat d’allò que podem arribar a sentir i intuir com a éssers humans. Agraeixo i admiro les paraules que, des de la sinceritat i amb la reveladora potència i bellesa de la poesia, fa que ens entenguem una mica millor, o que, simplement, ens fan sentir menys sols.

Escrius:

   “No hi ha flors equivocades perquè la seva consciència
no els permet respostes més grans que la seva vida”

7. Un poema...
     I Died for Beauty, de l’Emily Dickinson:

I died for beauty, but was scarce
Adjusted in the tomb,
When one who died for truth was lain
In an adjoining room.

He questioned softly why I failed?
"For beauty," I replied.
"And I for truth - the two are one;
We brethren are," he said.

And so, as kinsmen met a-night,
We talked between the rooms,
Until the moss had reached our lips,
And covered up our names.

"I Died for Beauty" Emily Dickinson

Vaig morir per la bellesa, però tot just
Acomodada en la tomba,
Quan un que va morir per la veritat fou posat
En una cambra contigua.

Em va preguntar en veu baixa per què vaig morir?
"Per la bellesa", vaig replicar.
"I jo per la Veritat - les dues són una;
Som germans", va dir.

I així, com afins que es troben de nit
Vam parlar d'un quart a un altre,
fins que la molsa va arribar als nostres llavis,
I va cobrir els nostres noms.

Versió en català: Josep Maria Fuster

Escrius:

   “Ens aixequem cada matí i podríem trobar unes quantes raons per no tenir ànims per fer-ho, però ens costa molt trobar-ne una per no fer-ho. Així, que ens aixequem i sortim al carrer. I farem més bona cara o més mala cara, i la manera en com ens sobreposem a tot allò que ens passa per dins s’assembla més a una interpretació que a una altra cosa; però no estem interpretant, provem de sobreviure”.

8. Et costa aixecar-te?
     A vegades m’ha costat.

Escrius:

   “Ahir ja tenia els ulls oberts,
i avui tinc moltes històries que comencen i acaben"

9. Què neix primer? El títol o l'obra?
     L’obra.

Escrius:

   “La gasela no ha decidit poder córrer ràpid, però la gasela corre ràpid i d’això depèn la seva supervivència. La gasela corre ràpid perquè el guepard és veloç”.

10. “32 Vidres”, muntatge poètic i teatral, amb textos i interpretació de Teresa Colom i direcció de Pere Planella. Estrenat a la Pedrera de Barcelona i presentat al claustre del Monestir de Sant Miquel del Poble Espanyol i al Brossa Espai Escènic. Més que un recital, un llarg poema escenificat. Què ha representat per a tu “32 vidres”? Què representa per a tu?
     Ha sigut una experiència molt interessant. És una altra manera de fer arribar la poesia.

Escrius:

   “El nostre enemic és no trobar sentit a la vida, és per això que tenim esperança, és per això que és l’últim que es perd; poc té a veure amb la realitat, amb la veritat, amb les possibilitats.”

11. “El vidre no tornarà a ser sorra...” o sí. El teu proper projecte?
     Un nou poemari.

Escrius:

   “Al cel i a l’horitzó ens dirigim,
però ens cal tancar la finestra i posar en un gerro les flors”

12. Com a poetessa... és complicat fer carrera literària escrivint en català?
     A la mínima que surts fora et demanen si estàs traduïda. És més fàcil obrir-te portes si escrius, per exemple, en castellà. De vegades, fora d’aquí, els estranya que sabent castellà no optis per una llengua més majoritària. Quan els dius que és la teva llengua materna i que penses en aquesta llengua ho solen entendre. No sé si és poc pràctic però és la meva llengua i no em puc expressar millor en una altra. Serà minoritària, però escriure en la teva pròpia llengua és un luxe al qual em costaria renunciar.

Escrius:

   “I, en la trencadissa,
els esquerdills són de vidre”.

13. Quan recites, ho fas de memòria. Propera. Íntima. No llegeixes, ens parles de tu a tu, ens expliques un sentiment, una vivència. Quina és la línia diferencial (si és que n’hi ha) entre la Teresa Colom rapsoda i poetessa, i la Teresa Colom?
     Més aviat no n’hi ha.

Escrius:

   “M’aparto un fil de teranyina de la cara.
Ho he fet tantes vegades com si jo no fos l’aranya morta”.

14. En primera, segona o tercera persona?
     Primera.

Escrius:

   “L’aigua de mar no nota el gust de la sal
i em crida pensant que estic dolça”

15. Què no et proporciona la poesia?
     Econòmicament és poc rentable però em proporciona un ancoratge i això és molt.

Escrius:

   “I entre els pilars hi corre l’aire.
No en diem decepció, en diem soledat”

16. Per escriure... teclat o ploma?
     Llapis, i teclat per passar-ho a net.

Escrius:

   “En la quietud de l’àrtic
comencen a cruixir molècules d’aigua”

17. Per llegir... pantalla o paper?
     Paper.

Escrius:

   “Vernissa’m de desig,
sent la meva pell només mirant-me”.

18. Ell... et llegeix?
     M’escolta.

Escrius:

   “A mi, que sóc de veritat”.

19. Com a poetessa... la pregunta que mai no t’han fet...
     La barrera entre allò que escrius i la teva vida personal pot ser molt fina i arribes a parlar de moltes coses.

Escrius:

   “El ressò de les meves passes no té cap sentit”

20. Un tastet del teu últim poema...
     Un poema inèdit, parteix d’una anècdota real.

Foc
la meva mare es preguntava per la mort
     mentre trossejava un pollastre
jo que no passava dels fogons li vaig dir
     “sentiràs el mateix que ell”
ara tinc la seva edat
i m’inquieta tant el foc com la caixa
només quan penso com abans que m’eduquessin
trobo absurda la por a la clausura i a les flames

Teresa Colom i Pich (Seu d’Urgell, 1973).
Escriptora. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials.

Obra:
Com mesos de juny. Edicions del Diari d’Andorra. Andorra la Vella. 2001.
La temperatura d’uns llavis. Edicions del Diari d’Andorra. Andorra la Vella. 2002.
Elegies del final conegut. Abadia Editors. Maçaners. 2005.
On tot és vidre. Pagès Editors. Lleida. 2009.

Espectacle Poètic i Teatral:
“32 Vidres” – Direcció: Pere Planella.

Premis:
Concurs de Poesia de la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra. 2000.
Àccesit al Premi Grandalla de Poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra 2000
Talent Fnac 2009.

Referència:

G. Zellweger, Maria Rosa.
"Univers de Poesia: Vint preguntes a Teresa Colom".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html


Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011