"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Unes altres roses
(M. Roser Algué Vendrells)

Unes altres roses
M. Roser Algué Vendrells
M. Roser Algué Vendrells

     "Per Sant Jordi cada any podem veure escrits arreu els mateixos poemes sobre les roses... Jo m’he dedicat a buscar roses literàries diferents de les de sempre. Aquí en teniu una petit ramell."


RR33

Diuen: la mar és trista...


Diuen: la mar és trista. Quin trepig
fa cada onada, quan s'esberla!
I veig una mar trista, però, al mig,
tu, com una perla.

Diuen: la terra és trista. Quin trepig
fa cada fulla! Mig no gosa.
I veig la terra trista, però, al mig,
tu, com una rosa.

Marià Manent
(Barcelona, 1898-1988)
Diuen: la mar és trista...



RR44

Les roses recordades


Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu
(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)
Les roses recordades



RR55

El poema


Potser si...
Una rosa? Poca cosa.
Si voleu, una flor més
que ha deixat de ser poncella,
obre el calze, s’ esbadella,
i és desfullarà després.
Una rosa!
Poca cosa?
Potser si… parlant en prosa.

Martí Dot i Parellada
(Sant Feliu de Llobregat, 1900-1973)
El poema



RR22

La fira de Sant Jordi


¿Qui compra roses?

A la fira de les Roses
a firarme antany aní
lo roser de que'm firí
ne fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.

Hi ha la rosa alexandrina,
la vera y la d'esbarzer,
també les de Palestina
que florexen sense espina
de Gericó en lo roser.

Ne tinch d'encara poncelles
que són un calze d'olor;
n'hi hà de blanques y vermelles,
firetayres de l'amor!

Com en l'hort de l'Amor mia
jo plantí aquest roseret,
per sos aymadors floria;
prèneu, donchs, fills de María,
roses del bon Jesuset.

Jacint Verdaguer
(Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902)
La fira de Sant Jordi



RR66

Quatre coses


M'abelleixen quatre coses:
—qui prou les sabrà lloar?—
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà
(Palma, 1869 - Llucmajor, 1958)
Quatre coses



M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Unes altres roses

Il·lustracions:
"RR11" "RR22" "RR33" "RR44" "RR55" "RR66"
Sèrie: Roses per a na M. Roser Algué Vendrells
D-Phhertmant
(Granada, 1983)


M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Petiteses' -M. Roser Algué Vendrells- (obre nova finestra)
Petiteses



Referència:
Algué Vendrells, M. Roser.
"Unes altres roses".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html

Lo Càntich - Número 8 - Al·legoria, 2011
Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011


2 [ Comentar aquesta entrada ]:

Mps Landino ha dit...

Molt bona tria. Gràcies. Feliç Sant Jordi

Oriol López ha dit...

Gràcies per aquesta bona tria de poemes.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]