La capseta de música
(Sandra Domínguez Roig)

La capseta de música

Sandra Domínguez Roig

"Capsa de música"
Toni Arencón i Arias

La capseta de música

           Érem al parc. El meu fill, que aleshores comptava amb quatre anys, jugava al sorral amb una pala i un cubell. Aleshores vam veure com s’acostava una nena. Corria rígida i amb entorpiment. Emetia uns sons guturals i quan es va aturar just al davant del meu fill, basculava el tòrax incansablement. El meu fill em mirà i em preguntà: -Mama, aquesta nena està maleta?- i li vaig dir: -Sí, fill, però pot fer moltes coses, ja veuràs deixa-li la pala!-

           Mentrestant la seva mare venia de pressa de l’altra punta del parc, tot cridant: -Tereeeeeeee, deja al niño a ver si le vas a hacer dañooooo!!- i jo li contestava:- tranquilaaaa que están jugandooo!.

           Aquell va ser el primer moment que na Tere va començar a jugar amb el meu fill, ell li parlava i ella -basculant el seu cos i dins del seu mon- el seguia, l’ajudava a pujar al tobogan i s’asseia als diferents balancins per tal de fer contrapès i jugar.

           Un mes després vam anar al mateix parc, i vam sentir de lluny els sons guturals de la Tere, la seva mare va venir somrient amb els ulls espurnejants, -Mira! Lo conoce! Em digué i sí, la Tere el coneixia, tant ella com jo vam adonar-nos de l’evolució que representava l’autisme de la Tere, amb un fet bàsic: havia reconegut al meu fill. I vam plorar juntes, sense conèixer-nos de res, només veient com el Marcel amb quatre anys i la Tere amb deu eren capaços de jugar.

           Per la Tere:

La capseta de música

Gires, i gires aliena
dins la capseta
ballarina meva
amb la frenesia de les voltes,
dels somriures, oblit
de la mà que t’aferma,
el plor, absent,
i silent la paraula,
que ni el tro
t’abstreu de la son
que et fa estar desperta.
Gira, gira
ballarina meva,
que mentre gires...
bategues als meus braços.