"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

La capseta de música
(Sandra Domínguez Roig)

La capseta de música

Sandra Domínguez Roig

Capsa de música (Toni Arencón i Arias)
"Capsa de música"
Toni Arencón i Arias


La capseta de música


           Érem al parc. El meu fill, que aleshores comptava amb quatre anys, jugava al sorral amb una pala i un cubell. Aleshores vam veure com s’acostava una nena. Corria rígida i amb entorpiment. Emetia uns sons guturals i quan es va aturar just al davant del meu fill, basculava el tòrax incansablement. El meu fill em mirà i em preguntà: -Mama, aquesta nena està maleta?- i li vaig dir: -Sí, fill, però pot fer moltes coses, ja veuràs deixa-li la pala!-

           Mentrestant la seva mare venia de pressa de l’altra punta del parc, tot cridant: -Tereeeeeeee, deja al niño a ver si le vas a hacer dañooooo!!- i jo li contestava:- tranquilaaaa que están jugandooo!.

           Aquell va ser el primer moment que na Tere va començar a jugar amb el meu fill, ell li parlava i ella -basculant el seu cos i dins del seu mon- el seguia, l’ajudava a pujar al tobogan i s’asseia als diferents balancins per tal de fer contrapès i jugar.

           Un mes després vam anar al mateix parc, i vam sentir de lluny els sons guturals de la Tere, la seva mare va venir somrient amb els ulls espurnejants, -Mira! Lo conoce! Em digué i sí, la Tere el coneixia, tant ella com jo vam adonar-nos de l’evolució que representava l’autisme de la Tere, amb un fet bàsic: havia reconegut al meu fill. I vam plorar juntes, sense conèixer-nos de res, només veient com el Marcel amb quatre anys i la Tere amb deu eren capaços de jugar.

           Per la Tere:

La capseta de música


Gires, i gires aliena
dins la capseta
ballarina meva
amb la frenesia de les voltes,
dels somriures, oblit
de la mà que t’aferma,
el plor, absent,
i silent la paraula,
que ni el tro
t’abstreu de la son
que et fa estar desperta.
Gira, gira
ballarina meva,
que mentre gires...
bategues als meus braços.




Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
La capseta de música

Col·laboració sol·lidària participant al
Recital d'imatges i poesia per la discapacitat
"Les nostres mirades... les vostres paraules"

Exposició Poètica Visual


Il·lustració:
Capsa de música
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)


Referència:
Dominguez Roig, Sandra.
"La capseta de música".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html

Lo Càntich - Número 9 - Anàfora, 2011
Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]