![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
La capseta de música
Sandra Domínguez Roig
"Capsa de música"
Toni Arencón i Arias
La capseta de música
Érem al parc. El meu fill, que aleshores comptava amb quatre anys, jugava al sorral amb una pala i un cubell. Aleshores vam veure com s’acostava una nena. Corria rígida i amb entorpiment. Emetia uns sons guturals i quan es va aturar just al davant del meu fill, basculava el tòrax incansablement. El meu fill em mirà i em preguntà: -Mama, aquesta nena està maleta?- i li vaig dir: -Sí, fill, però pot fer moltes coses, ja veuràs deixa-li la pala!-
Mentrestant la seva mare venia de pressa de l’altra punta del parc, tot cridant: -Tereeeeeeee, deja al niño a ver si le vas a hacer dañooooo!!- i jo li contestava:- tranquilaaaa que están jugandooo!.
Aquell va ser el primer moment que na Tere va començar a jugar amb el meu fill, ell li parlava i ella -basculant el seu cos i dins del seu mon- el seguia, l’ajudava a pujar al tobogan i s’asseia als diferents balancins per tal de fer contrapès i jugar.
Un mes després vam anar al mateix parc, i vam sentir de lluny els sons guturals de la Tere, la seva mare va venir somrient amb els ulls espurnejants, -Mira! Lo conoce! Em digué i sí, la Tere el coneixia, tant ella com jo vam adonar-nos de l’evolució que representava l’autisme de la Tere, amb un fet bàsic: havia reconegut al meu fill. I vam plorar juntes, sense conèixer-nos de res, només veient com el Marcel amb quatre anys i la Tere amb deu eren capaços de jugar.
Per la Tere:
Mentrestant la seva mare venia de pressa de l’altra punta del parc, tot cridant: -Tereeeeeeee, deja al niño a ver si le vas a hacer dañooooo!!- i jo li contestava:- tranquilaaaa que están jugandooo!.
Aquell va ser el primer moment que na Tere va començar a jugar amb el meu fill, ell li parlava i ella -basculant el seu cos i dins del seu mon- el seguia, l’ajudava a pujar al tobogan i s’asseia als diferents balancins per tal de fer contrapès i jugar.
Un mes després vam anar al mateix parc, i vam sentir de lluny els sons guturals de la Tere, la seva mare va venir somrient amb els ulls espurnejants, -Mira! Lo conoce! Em digué i sí, la Tere el coneixia, tant ella com jo vam adonar-nos de l’evolució que representava l’autisme de la Tere, amb un fet bàsic: havia reconegut al meu fill. I vam plorar juntes, sense conèixer-nos de res, només veient com el Marcel amb quatre anys i la Tere amb deu eren capaços de jugar.
Per la Tere:
La capseta de música
Gires, i gires aliena
dins la capseta
ballarina meva
amb la frenesia de les voltes,
dels somriures, oblit
de la mà que t’aferma,
el plor, absent,
i silent la paraula,
que ni el tro
t’abstreu de la son
que et fa estar desperta.
Gira, gira
ballarina meva,
que mentre gires...
bategues als meus braços.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
La capseta de música
Col·laboració sol·lidària participant al
Recital d'imatges i poesia per la discapacitat
"Les nostres mirades... les vostres paraules"
Capsa de música
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
Referència:
Dominguez Roig, Sandra.
"La capseta de música".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.
Dominguez Roig, Sandra.
"La capseta de música".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html
Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada