Goigs

Benet Vilamitjana i Vila

"Mare de Déu de Núria"
Carles Mir

Goigs

Ja que en tan freda montanya
Per nosaltres vol estar:
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Una montanya escarpada,
Mitg any cuberta de neu,
Volgué péndrer per morada
La Mare del Fill de Deu;
Desde alli favors envia
A quils' hi sab demanar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Desitjós de darli gloria
Lo devotíssim San Gil
Una imatge per memoria
Fabricá hermosa y gentil,
Perque los devots en ella
La vinguessen á invocar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Per salvarla de la furia
De cruel perseguidor,
En una cova de Nuria
Ocultá tan gran tresor:
Es que Deu aquí volía
Son poder manifestar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Efecte fou de sa gracia
Y prenda de nostre be
Que Amadeu desde Dalmacia
A esta montanya vingué;
Perque del cel los designis
Había de exêcutar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Prompte á la divina Estrella,
Que en Nuria había de eixir,
Una sensilla Capella
Se afanyan á construhir:
Mentres del cel nous prodigis
Lo seu zel fan avisar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Un toro ab forta porfia
A dos pastors adverteix
Que la imatge de María
En aquell lloch se escondeix.
¡Oh! ¡quant agrahits quedaren
A favor tan singular.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

A tan agradable nova
Acuden los sacerdots
Y penetran en la cova
Ab gran concurs de devots,
Extrauhen la santa imatge
Trasladantla á son altar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Agrada tan á Maria
Aquest lloch que se escullí,
Que, quan Caralps la volía,
Immovil se resistí:
Aquest temple es testimoni
De un succés tan singular.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Lo Rosselló y la Cerdanya,
Comptats d'Urgell y Conflent,
Pobles de Fransa y Espanya,
Desde llevant á ponent,
¡Oh Mare! vostra clemencia
Se esforsan en publicar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Prop de una font cristallina
Vos ohiu nostres clamors,
Perque sou la Font divina
Que raja ayguas de favors:
De Vos ningú buyt sen'torna
Si es humil en demanar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

A vostras plantas postrada,
Si vos prega ab devoció,
Troba sempre la casada
Fruyt de benedicció,
Y vostre nom agrahida
No cessa de proclamar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Als pastors de la montanya
Que'us invocan de bon cor,
Los defensau de la sanya
Del dimoni, llop traydor;
Y com també sou Pastora
Sos ramats sabeu guardar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

TORNADA

Ja que per sa gran clemencia
Nostres vots vol escoltar:
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

Benet Vilamitjana i Vila
(Sant Vicenç de Torelló, 1812 - Tarragona, 1888)
Bisbe de Tortosa, 1862-1879
Arquebisbe de Tarragona, 1879-1888
Goigs
(Novena á Maria Santíssima de Nuria)

«Lo nostre poble o no entén lo castellà, o lo entén mal, y de totes maneres no’l mou com la llengua que ha après dels llavis de la mare. És molt cert lo que deya un a uns predicadors: Vosaltres predicau en castellà y la gent se condemna en català...».

Il·lustració:
"Mare de Déu de Núria"
Carles Mir
(Tarragona, 1949)

Referència:

Vilamitjana i Vila, Benet.
"Goigs".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.