"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Goigs
(Benet Vilamitjana i Vila)

Goigs

Benet Vilamitjana i Vila

Mare de Déu de Núria (Carles Mir)
"Mare de Déu de Núria"
Carles Mir


Goigs


Ja que en tan freda montanya
Per nosaltres vol estar:
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Una montanya escarpada,
Mitg any cuberta de neu,
Volgué péndrer per morada
La Mare del Fill de Deu;
Desde alli favors envia
A quils' hi sab demanar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Desitjós de darli gloria
Lo devotíssim San Gil
Una imatge per memoria
Fabricá hermosa y gentil,
Perque los devots en ella
La vinguessen á invocar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Per salvarla de la furia
De cruel perseguidor,
En una cova de Nuria
Ocultá tan gran tresor:
Es que Deu aquí volía
Son poder manifestar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Efecte fou de sa gracia
Y prenda de nostre be
Que Amadeu desde Dalmacia
A esta montanya vingué;
Perque del cel los designis
Había de exêcutar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Prompte á la divina Estrella,
Que en Nuria había de eixir,
Una sensilla Capella
Se afanyan á construhir:
Mentres del cel nous prodigis
Lo seu zel fan avisar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Un toro ab forta porfia
A dos pastors adverteix
Que la imatge de María
En aquell lloch se escondeix.
¡Oh! ¡quant agrahits quedaren
A favor tan singular.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


A tan agradable nova
Acuden los sacerdots
Y penetran en la cova
Ab gran concurs de devots,
Extrauhen la santa imatge
Trasladantla á son altar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Agrada tan á Maria
Aquest lloch que se escullí,
Que, quan Caralps la volía,
Immovil se resistí:
Aquest temple es testimoni
De un succés tan singular.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Lo Rosselló y la Cerdanya,
Comptats d'Urgell y Conflent,
Pobles de Fransa y Espanya,
Desde llevant á ponent,
¡Oh Mare! vostra clemencia
Se esforsan en publicar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Prop de una font cristallina
Vos ohiu nostres clamors,
Perque sou la Font divina
Que raja ayguas de favors:
De Vos ningú buyt sen'torna
Si es humil en demanar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


A vostras plantas postrada,
Si vos prega ab devoció,
Troba sempre la casada
Fruyt de benedicció,
Y vostre nom agrahida
No cessa de proclamar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Als pastors de la montanya
Que'us invocan de bon cor,
Los defensau de la sanya
Del dimoni, llop traydor;
Y com també sou Pastora
Sos ramats sabeu guardar.
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


TORNADA

Ja que per sa gran clemencia
Nostres vots vol escoltar:
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.


Benet Vilamitjana i Vila
(Sant Vicenç de Torelló, 1812 - Tarragona, 1888)
Bisbe de Tortosa, 1862-1879
Arquebisbe de Tarragona, 1879-1888
Goigs
(Novena á Maria Santíssima de Nuria)

«Lo nostre poble o no entén lo castellà, o lo entén mal, y de totes maneres no’l mou com la llengua que ha après dels llavis de la mare. És molt cert lo que deya un a uns predicadors: Vosaltres predicau en castellà y la gent se condemna en català...».

Il·lustració:
"Mare de Déu de Núria"
Carles Mir
(Tarragona, 1949)


Referència:
Vilamitjana i Vila, Benet.
"Goigs".
Lo Càntich. N.9. Anàfora, 2011.
Juny, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/06/lo-cantich-numero-9-anafora-2011.html

Lo Càntich - Número 9 - Anàfora, 2011
Lo Càntich - Número 9
Anàfora, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]