Abans de trenc d’alba
Glòria Calafell
"Ondine"
Paul Gauguin
Abans de trenc d’alba
Quan et lleves tan d’hora,
que el sol encara dorm,
penses...
En el que estimes i t’estima
que és un fil de seda que et lliga fort
a un norai del moll
quan el sol no és or ni la lluna argent,
sinó dos fanals de vida.
En l’horitzó que veus teu com el sol,
els arbres, els anys, que no són gaires,
i el bocí de mort que viu amb tu
silenciat per la paraula.
Saps que véns del mar i hi vius al costat.
Ho tens tot tan a prop
que no et fa gens de por el retorn.
que el sol encara dorm,
penses...
En el que estimes i t’estima
que és un fil de seda que et lliga fort
a un norai del moll
quan el sol no és or ni la lluna argent,
sinó dos fanals de vida.
En l’horitzó que veus teu com el sol,
els arbres, els anys, que no són gaires,
i el bocí de mort que viu amb tu
silenciat per la paraula.
Saps que véns del mar i hi vius al costat.
Ho tens tot tan a prop
que no et fa gens de por el retorn.
Glòria Calafell
(Barcelona, 1947)
Abans de trenc d’alba
"Ondine"
Paul Gauguin
(París, 1848 - Hiva Oa, Illes Marqueses, 1903)
Referència:
Calafell, Glòria.
"Abans de trenc d’alba".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.
Calafell, Glòria.
"Abans de trenc d’alba".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html

Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada