"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Una bromera de vers
(Sandra Domínguez Roig)

L'ART DE LA NIT ETERNA
Sandra Domínguez Roig
L'art de la nit eterna (Sandra Domínguez Roig)
"El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries.
L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veuràs una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real. El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar."

Bromera de vers (Toni Arencón i Arias)

Una bromera de vers


Sovint, el vers és una bromera densa que va fruint entre els joncs.

Un vapor de lletra que et recorre el crani, i no et deixa avançar.

Després, quan finalment s’eleva per esdevenir atmosfera alliberant-te d’aquella abrupta cabòria sents un sentiment d’abandó.

T’has desposseït dels mots que formaven la cuirassa que et protegeix, la saviesa que cercaves per tal de ser invencible.

Malgrat tot, erma. T’adones que tens un pou que amaga algunes coses deleroses de la supervivència dels altres, i t’enyores de quan eres tu i el vers només.

T’emparaves a cada instant en el secret enclavatge que et feia única, entre totes les mortals, la porta al somni conscient que t’alena de tot mal.

Sovint sóc un llibre que camina, i vagareja pels carrers polsosos d’aquesta ciutat del silenci.

ciutat en la boira (Toni Arencón i Arias)

Pocs i poques són els que entenen que la meva vida és un passeig constant i funàmbul a mitjanit, sigui a l’hora que sigui.

Que mussito les paraules que escriuré a les nits, com un prec per a que no m’abandonin i que sóc capaç quan connecto amb el poema de parlar tot el que sento vessant-lo pels ulls, i després t’adones de com d’isolada ets.

Perquè cada passa a l’horitzó que t’has establert, malgrat saber del cert que no és només que una fina línia que delimita la fi de la trajectòria, t’allunyes de tota vida humana, per a ser un cop més un ens fantàstic passejant a dos metres del sòl.

Després t’apareixen els instints com a ens de les ombres, profanant les il·lusions, esberlant qualsevol intent de somrís, allò que et sadollava esdevé perill en un esgotament constant.

Desconec perquè m’envaeix aquesta tristesa, somorta si hauria de ser la semi-Poetessa més feliç del mon.

Sempre m’avanço, de sobte, colpida, sento que m’esborro. I se’m dilueixen les conviccions.


Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Una bromera de vers
[ L'art de la nit eterna ]

Il·lustracions:
(1) Bromera de vers
(2) Ciutat en la boira
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)


Sandra Domínguez Roig,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a Papallones en la llum (Obre nova finestra)
Papallones en la llum



Referència:
Domínguez Roig, Sandra.
"Penso en tu".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html

Lo Càntich - Número 8 - Al·legoria, 2011
Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]