Un temple antic (Manuel Milà i Fontanals)

Un temple antic

Manuel Milà i Fontanals

"Monestir de Pedralbes"
Anònim

Un temple antic

Hi ha un temple antic on altre temps los monjos
                resaren llurs cantars;
on potents i vassalls conhort trobaren,
                o remordent esglai.

Sos nobles murs han combatut set segles
                amb pluges, vents i llamps;
jamai vençut, a cada nova lluita
                més bell se n'és tornat.

Avui pareix cobert al peu de boira,
                mes alça triomfant
arcs a dins d'arcs, historiades faixes,
                cloquer enfinestrat.

Que bé colora l'alba son aspecte,
                ensems joiós i gran!
Com s'avenen ses pedres envellides
                i els arbres verdejants!

L'obra de l'home al camp belleses dóna,
                i en pren ella del camp,
i maridats art i natura engendren
                vida i amor i pau.

Riu d'oblidança, l'esperit neteja
                de pensaments amargs;
plers somniat per un instant li porta
                l'alè de l'Ideal.

Del mig d'alta pineda el sol s'aixeca,
                les boires esquinçant;
dins de llum platejada, arbres i roques
                se veuen enllà, enllà.

De campaneta dolça veu s'escampa
                per la deserta vall,
i amb sec cruixit una esberlada porta
                s'obre de bat a bat.

Ja hi veig venir mestressa matinera,
                un nen a cada mà,
i amb un aire plaent, tot xano-xano,
                un home de molts anys.

Noves remors, noves olors divaguen
                per la terra i l'espai...
Sossega't, fantasia; cor, desperta't:
                és hora de pregar.

Manuel Milà i Fontanals
(Vilafranca del Penedès, 1818 - 1884)
Un temple antic

Il·lustració:
"Monestir de Pedralbes"
Anònim

Referència:

Milà i Fontanals, Manuel.
"Un temple antic".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html


Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011