«Retrat de García Lorca» (Retrato de García Lorca) Alfonsina Storni Traducció: Dolors Garrido Martínez Il·lustració: Mari Carmen Fernández Quirós (M.C.F. oliV)

"Retrato de Federico García Lorca"
Mari Carmen Fernández Quirós (M.C.F. oliV)

Retrat de García Lorca

Buscant arrels d'ales
el front
se li desplaça
a dreta
i esquerra.
I sobre el remolí
de la cara
se li fixa,
teló del més enllà,
cord i ample.
Una feristela
li crida en el nas
que intenta aixafar-se'l
enfuriada...
Irromp un grec
pels seus ulls distants.
Un grec
que sufoquen d'enfiladisses
els turons andalusos
dels pòmuls
i la vall tremolosa
de la seva boca.
Salta la gola
cap a fora
demanant
la navalla llunada
d'aigües tallants.
Talleu-se-la.
De nord a sud.
D'est a oest.
Deixeu volar el cap,
el cap únicament,
ferit d'ones marines
negres...
I de cargols de sàtir
que li cauen
com campanetes
en la cara
de màscara antiga.
Apagueu-li
la veu de fusta,
cavernosa,
embolicada
en les catacumbes nasals.
Lliureu-li d'ella,
i dels seus braços dolços,
i del seu cos terrós.
Forceu-li només,
abans de llançar-lo
a l'espai,
l'arc de les celles
fins a fer-los ponts
de l'Atlàntic,
del Pacífic...
Per on els ulls,
vaixells extraviats,
circulin
sense ports
ni ribes...

Alfonsina Storni
(Sala Capriasca, Suiza 1892 - Mar del Plata, Argentina 1938)
Retrato de García Lorca

Il·lustració:
"Retrato de Federico García Lorca"
(amb autorització de l'autora per ser publicada a la revista Lo Càntich)
Mari Carmen Fernández Quirós
(M.C.F. oliV)
(Villarreal de los Infantes)

"Arte Oliva"

Traducció:
Dolors Garrido Martínez
Retrat de García Lorca
del poema original:

Retrato de García Lorca

Alfonsina Storni

Buscando raíces de alas
la frente
se le desplaza
a derecha
e izquierda.
Y sobre el remolino
de la cara
se le fija,
telón del más allá,
comba y ancha.
Una alimaña
le grita en la nariz
que intenta aplastársele
enfurecida...
Irrumpe un griego
por sus ojos distantes.
Un griego
que sofocan de enredaderas
las colinas andaluzas
de sus pómulos
y el valle trémulo
de su boca.
Salta su garganta
hacia afuera
pidiendo
la navaja lunada
de aguas filosas.
Cortádsela.
De norte a sud.
De este a oeste.
Dejad volar la cabeza,
la cabeza sola,
herida de ondas marinas
negras...
Y de caracolas de sátiro
que le caen
como campánulas
en la cara
de máscara antigua.
Apagadle
la voz de madera,
cavernosa,
arrebujada
en las catacumbas nasales.
Libradlo de ella,
y de sus brazos dulces,
y de su cuerpo terroso.
Forzadle sólo,
antes de lanzarlo
al espacio,
el arco de las cejas
hasta hacerlos puentes
del Atlántico,
del Pacífico...
Por donde los ojos,
navíos extraviados,
circulen
sin puertos
ni orillas...

ooO0Ooo

Referència:

Storni, Alfonsina.
«Retrat de García Lorca»
(Retrato de García Lorca)
Traducció: Garrido Martínez, Dolors.
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html


Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011