"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Retrat de García Lorca»
(Retrato de García Lorca)

Alfonsina Storni

Traducció:  Dolors Garrido Martínez
Il·lustració:  Mari Carmen Fernández Quirós (M.C.F. oliV)

Retrato de Federico García Lorca (Mari Carmen Fernández Quirós)
"Retrato de Federico García Lorca"
Mari Carmen Fernández Quirós (M.C.F. oliV)


Retrat de García Lorca


Buscant arrels d'ales
el front
se li desplaça
a dreta
i esquerra.
I sobre el remolí
de la cara
se li fixa,
teló del més enllà,
cord i ample.
Una feristela
li crida en el nas
que intenta aixafar-se'l
enfuriada...
Irromp un grec
pels seus ulls distants.
Un grec
que sufoquen d'enfiladisses
els turons andalusos
dels pòmuls
i la vall tremolosa
de la seva boca.
Salta la gola
cap a fora
demanant
la navalla llunada
d'aigües tallants.
Talleu-se-la.
De nord a sud.
D'est a oest.
Deixeu volar el cap,
el cap únicament,
ferit d'ones marines
negres...
I de cargols de sàtir
que li cauen
com campanetes
en la cara
de màscara antiga.
Apagueu-li
la veu de fusta,
cavernosa,
embolicada
en les catacumbes nasals.
Lliureu-li d'ella,
i dels seus braços dolços,
i del seu cos terrós.
Forceu-li només,
abans de llançar-lo
a l'espai,
l'arc de les celles
fins a fer-los ponts
de l'Atlàntic,
del Pacífic...
Per on els ulls,
vaixells extraviats,
circulin
sense ports
ni ribes...


Alfonsina Storni
(Sala Capriasca, Suiza 1892 - Mar del Plata, Argentina 1938)
Retrato de García Lorca

Il·lustració:
"Retrato de Federico García Lorca"
(amb autorització de l'autora per ser publicada a la revista Lo Càntich)
Mari Carmen Fernández Quirós
(M.C.F. oliV)

(Villarreal de los Infantes)
Mari Carmen Fernández Quirós - Arte Oliva
"Arte Oliva"


Traducció:
Dolors Garrido Martínez
Retrat de García Lorca
del poema original:

Retrato de García Lorca

Alfonsina Storni

Buscando raíces de alas
la frente
se le desplaza
a derecha
e izquierda.
Y sobre el remolino
de la cara
se le fija,
telón del más allá,
comba y ancha.
Una alimaña
le grita en la nariz
que intenta aplastársele
enfurecida...
Irrumpe un griego
por sus ojos distantes.
Un griego
que sofocan de enredaderas
las colinas andaluzas
de sus pómulos
y el valle trémulo
de su boca.
Salta su garganta
hacia afuera
pidiendo
la navaja lunada
de aguas filosas.
Cortádsela.
De norte a sud.
De este a oeste.
Dejad volar la cabeza,
la cabeza sola,
herida de ondas marinas
negras...
Y de caracolas de sátiro
que le caen
como campánulas
en la cara
de máscara antigua.
Apagadle
la voz de madera,
cavernosa,
arrebujada
en las catacumbas nasales.
Libradlo de ella,
y de sus brazos dulces,
y de su cuerpo terroso.
Forzadle sólo,
antes de lanzarlo
al espacio,
el arco de las cejas
hasta hacerlos puentes
del Atlántico,
del Pacífico...
Por donde los ojos,
navíos extraviados,
circulen
sin puertos
ni orillas...

ooO0Ooo


Referència:
Storni, Alfonsina.
«Retrat de García Lorca»
(Retrato de García Lorca)
Traducció: Garrido Martínez, Dolors.
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html

Lo Càntich - Número 8 - Al·legoria, 2011
Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]