Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis - Poemacte - Kosmopolis11 (Esther Llobet i Díaz)

AMB LA NOSTRA PRESÈNCIA...
Esther Llobet i Díaz

Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis
Poemacte - Kosmopolis11

Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis
Poemacte - Kosmopolis11

     Barcelona. Dissabte, 26 de març, 2011. Pati Kosmopolis. Dos quarts de set. Hem estrenat la Primavera. Refresca. És la Festa de la Literatura Amplificada.

     A l’agenda oficial de programació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), i en el marc de les activitats organitzades al voltant de Kosmopolis 2011, trobem una proposta cultural, oberta, participativa, ingènua, trencadora i reciclable. És el Poemacte (performance poètica col·lectiva). Proposat i organitzat per l’Associació de Relataires en Català (ARC), consisteix en la lectura simultània de poemes seleccionats. La iniciativa té com a objectiu "involucrar el públic de Kosmopolis en una activitat col·lectiva que permetrà descobrir i recuperar alguns dels autors presents al festival".

     Després d’una breu explicació, cinc cèntims sobre el funcionament del Poemacte, i del repartiment dels textos entre els assistents, en Jordi Puerta obre el recital, en forma individual, amb la lectura de versos de l'escriptora barcelonina Felícia Fuster. Es produeix el moment màgic. El moment del silenci dominat per la paraula.

     En terminar aquesta introducció, arriba el torn de la primera part de la lectura col·lectiva. En un murmuri, deambulant pel pati, els participants llegeixen els poemes que l’atzar ha dipositat entre les seves mans. En acabar la lectura, s’aturen, aixequen el braç mostrant el full exhaurit, i amb un altre participant intercanvien els mots escrits... necessitats... àvids de més versos... i continuen recitant.

     Els observadors no participants (entre la timidesa i la curiositat) veiem el formiguer de poetes en moviment com una seqüència aleatòria sense trajectòria definida, gairebé un procés d’alquímia de la paraula. Quan, en passar pel nostre costat qualsevol dels rapsodes, la proximitat permet escoltar més a prop fraccions dels versos que el murmuri col·lectiu no ens permetia definir:

...la gent no parla, la gent el mira...

...jo et portaré la llum quan no vegis més enllà del teu propi dolor...

...carrers atapeïts de gent de vestimentes desvestida...

     Ocupant l'espai que minuts abans havia comptat amb la presència del mestre Joan Margarit (Poemes de Casa de misericòrdia a "Hendecasíl·labs en tinta electrònica"), el Pati Kosmopolis ara vibra amb els mots d'en Ferran d'Armengol, Daniel Ferré, Marc Freixas, Empar Sáez, Josep Bonnín, Joan Abellaneda, Fidel Picó, Núria Niubó, Laura Ropero, Montse Assens o Montserrat Lloret... entre molts d'altres.

     I, de cop, els participants s'aturen. Maite Crespo (poesia feta carn) s’apropa al micròfon. Recita a Montserrat Abelló.

     I el cicle continua. Segona part de murmuri col·lectiu poètic:

...em vas dir que no podies viure sense arrels ni terra ferma...

...i jo, en la meva rebel·lia en un esclat de ràbia continguda...

...el front em crema, encès, i sento fred...

...unes passes ressonen entre la música i sé que ets tu...

     Arriba el torn de l’última lectura individual. L’epíleg del Poemacte. En Ferran Planell recita a Carles Duarte. Seran els últims versos que se sentiran al Pati Kosmopolis, almenys en aquesta edició. És l’hora dels agraïments en la veu de la Sílvia Romero, presidenta de l’ARC. I el silenci posterior es torna a trencar pels aplaudiments dels assistents i dels participants.

     Barcelona. Dissabte, 26 de març, 2011. El Pati Kosmopolis s’ha omplert de poesia. Com si hagués estat premeditat, coincidint amb la lectura dels últims versos, a l’altre extrem de la ciutat, la torre Agbar ha apagat els llums, quedant a les fosques. Solitari parpelleig d’uns pilots vermells. Com a París, a Berlín, a Sydney o a Granada. Com a tres mil ciutats del món, alertant dels problemes del canvi climàtic.

     Els llums tornaran a encendre’s una hora després i els colors tornaran a il·luminar la ciutat, com tornarà la poesia a Kosmopolis 2012.

Gràcies, poetes. Gràcies, rapsodes.

ooO0Ooo

Esther Llobet i Díaz
Amb la nostra presència:
Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis

Referència:

Llobet i Díaz, Esther.
"Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html


Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011