"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis - Poemacte - Kosmopolis11
(Esther Llobet i Díaz)

AMB LA NOSTRA PRESÈNCIA...
Esther Llobet i Díaz
Amb la nostra presència... (Esther Llobet i Díaz)
Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis
Poemacte - Kosmopolis11

Cartell de Kosmopolis11

Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis
Poemacte - Kosmopolis11


Programa Kosmopolis11
     Barcelona. Dissabte, 26 de març, 2011. Pati Kosmopolis. Dos quarts de set. Hem estrenat la Primavera. Refresca. És la Festa de la Literatura Amplificada.

     A l’agenda oficial de programació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), i en el marc de les activitats organitzades al voltant de Kosmopolis 2011, trobem una proposta cultural, oberta, participativa, ingènua, trencadora i reciclable. És el Poemacte (performance poètica col·lectiva). Proposat i organitzat per l’Associació de Relataires en Català (ARC), consisteix en la lectura simultània de poemes seleccionats. La iniciativa té com a objectiu "involucrar el públic de Kosmopolis en una activitat col·lectiva que permetrà descobrir i recuperar alguns dels autors presents al festival".

Poemacte 1
     Després d’una breu explicació, cinc cèntims sobre el funcionament del Poemacte, i del repartiment dels textos entre els assistents, en Jordi Puerta obre el recital, en forma individual, amb la lectura de versos de l'escriptora barcelonina Felícia Fuster. Es produeix el moment màgic. El moment del silenci dominat per la paraula.

     En terminar aquesta introducció, arriba el torn de la primera part de la lectura col·lectiva. En un murmuri, deambulant pel pati, els participants llegeixen els poemes que l’atzar ha dipositat entre les seves mans. En acabar la lectura, s’aturen, aixequen el braç mostrant el full exhaurit, i amb un altre participant intercanvien els mots escrits... necessitats... àvids de més versos... i continuen recitant.

Poemacte 2

     Els observadors no participants (entre la timidesa i la curiositat) veiem el formiguer de poetes en moviment com una seqüència aleatòria sense trajectòria definida, gairebé un procés d’alquímia de la paraula. Quan, en passar pel nostre costat qualsevol dels rapsodes, la proximitat permet escoltar més a prop fraccions dels versos que el murmuri col·lectiu no ens permetia definir:

...la gent no parla, la gent el mira...

...jo et portaré la llum quan no vegis més enllà del teu propi dolor...

...carrers atapeïts de gent de vestimentes desvestida...

Poemacte 3

     Ocupant l'espai que minuts abans havia comptat amb la presència del mestre Joan Margarit (Poemes de Casa de misericòrdia a "Hendecasíl·labs en tinta electrònica"), el Pati Kosmopolis ara vibra amb els mots d'en Ferran d'Armengol, Daniel Ferré, Marc Freixas, Empar Sáez, Josep Bonnín, Joan Abellaneda, Fidel Picó, Núria Niubó, Laura Ropero, Montse Assens o Montserrat Lloret... entre molts d'altres.

Poemacte 4

     I, de cop, els participants s'aturen. Maite Crespo (poesia feta carn) s’apropa al micròfon. Recita a Montserrat Abelló.

Poemacte 5

     I el cicle continua. Segona part de murmuri col·lectiu poètic:

...em vas dir que no podies viure sense arrels ni terra ferma...

...i jo, en la meva rebel·lia en un esclat de ràbia continguda...

...el front em crema, encès, i sento fred...

...unes passes ressonen entre la música i sé que ets tu...

Poemacte 6

     Arriba el torn de l’última lectura individual. L’epíleg del Poemacte. En Ferran Planell recita a Carles Duarte. Seran els últims versos que se sentiran al Pati Kosmopolis, almenys en aquesta edició. És l’hora dels agraïments en la veu de la Sílvia Romero, presidenta de l’ARC. I el silenci posterior es torna a trencar pels aplaudiments dels assistents i dels participants.

     Barcelona. Dissabte, 26 de març, 2011. El Pati Kosmopolis s’ha omplert de poesia. Com si hagués estat premeditat, coincidint amb la lectura dels últims versos, a l’altre extrem de la ciutat, la torre Agbar ha apagat els llums, quedant a les fosques. Solitari parpelleig d’uns pilots vermells. Com a París, a Berlín, a Sydney o a Granada. Com a tres mil ciutats del món, alertant dels problemes del canvi climàtic.

     Els llums tornaran a encendre’s una hora després i els colors tornaran a il·luminar la ciutat, com tornarà la poesia a Kosmopolis 2012.

Torre Agbar - Barcelona - 26 Març 2011

Gràcies, poetes. Gràcies, rapsodes.

ooO0Ooo


Esther Llobet i Díaz
Amb la nostra presència:
Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis


Esther Llobet i Díaz (Amb la nostra presència)


Referència:
Llobet i Díaz, Esther.
"Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html

Lo Càntich - Número 8 - Al·legoria, 2011
Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

No m'havia assabentat d'aquest acte , de totes manees tampoc i hauria pogut anar. Tanta gent recitant a l'hora no era una mica d'orgue de gats? Veig que hi havia alguns poetes que jo conec personalment: en Joan Margarit, la Montserrat Abelló, en Carles Duarte...
Felicitats per l'activitat poètica.
M. Roser

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]