
"El bot blanc"
Joaquim Sorolla i Bastida
Marineria
El meu pare és mariner,
i ma mare marinera;
el meu bres, la blava mar;
el meu somni la tempesta.
Xiqueta, si vols pujar
ja és llesta la barca meva;
navegarem mar endins
fins perdre dels ulls la terra.
Ben juntets, escoltarem
l'encisadora sirena;
el teu cap sobre el meu pit
i el meu cor a cau d’orella,
batejant entre daurades
ones de cabells de seda,
com un peix en un alguer
esverat per la tenebra.
La tremolor de la mar
pareixerà més quieta,
puix no hi ha querra ni plany
quan és l’amor qui navega.
Els núvols se n'aniran
cap al port sens moure fressa
i nosaltres, mar endins,
navegarem amb empenta
mirant com tornen les naus
girant-se plenes d'enveja.
La brisa será l'amor;
el meu pit la blanca vela.
Tos cabells, sirena d'or,
seran la nostra bandera.
Bernat Artola
(Castelló de la Plana, 1904 – Madrid, 1958)
Marineria
"El bot blanc"
Joaquim Sorolla
(València, 1863 - Cercedilla, 1923)
Referència:
Artola i Tomas, Bernat.
"Marineria".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.
Artola i Tomas, Bernat.
"Marineria".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html

Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada