Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica) «Extravagància de la magnòlia» Lluís Servé Galan "El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement? Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

"Nudo dolente"
Amedeo Modigliani

Extravagància de la magnòlia

Dona, has entès el motiu del patíbul, la remor
De cada paraula quan només la pregària
Pot salvar-te la pell de la soga, en la solitària
Lluita per evitar la pesantor del fruit del rancor?

Bella, has comès el crim de voler discernir l'amor
Entre ombres on tan sols existeix la gregària
Fel que amarga l'existència amb el grinyol sonor
D'una cadena que t'arrossega cap al fons de la nit?

Digues, fruit estrany, pell colrada per l'extravagància
De la magnòlia, on has deixat el sol que t'habita el pit,
O els pètals d'eben que t'emplenen de subtil fragància?

Digues, qui gaudeix amb les teves llàgrimes, amb l'ànsia
De ferir-te l'ànima amb còdols de les pedreres del despit,
En el tarter cap a la llibertat que no minva la distància?

Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Extravagància de la magnòlia
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)

Il·lustració:
"Nudo dolente"
Amedeo Modigliani
(Livorno, 1884 - París, 1920)

Lluís Servé Galan,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:


Es desclou la tenebra

Referència:

Servé Galan, Lluís.
"Extravagància de la magnòlia".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html


Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011