![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Elogi de la Poesia
Primera PartI
Joan Maragall
Elogi de la Poesia
Poesía es l'art de la paraula; entenent per Art la bellesa passada a travers de l'home; y per Bellesa la revelació de la essencia per la forma. Forma vull dir l'emprenta que en la materia de les coses ha deixat el ritme creador.
Perque consistint la creació en l'esforç diví a travers del caos, en la essencia de l'esforç està el ritme, o sia alternació d'acció y repòs. Aixís el trobem en el moure's les onades en la mar, y en el petrificat oneig de les montanyes; en la disposició de les branques en el tronch, y en l'obrirse de les fulles; en els crestalls de les pedres precioses, y els membres de tot còs animal; en l'udol del vent y els de les besties, y en el plor de l'home.
Perque consistint la creació en l'esforç diví a travers del caos, en la essencia de l'esforç està el ritme, o sia alternació d'acció y repòs. Aixís el trobem en el moure's les onades en la mar, y en el petrificat oneig de les montanyes; en la disposició de les branques en el tronch, y en l'obrirse de les fulles; en els crestalls de les pedres precioses, y els membres de tot còs animal; en l'udol del vent y els de les besties, y en el plor de l'home.
Jo m'afiguro que Déu, principi y fi de totes les coses, va revelantse a si mateix per elles, creantles amb esforç a travers del càos, que's resisteix a la creació (aquest es el misteri del mal lligat al de la creació mateixa).
En aquest esforç creador per la revelació, l'home representa tot l'estat de conciencia divina que la terra ha arribat a lograrhi: es la Natura sentintse de son retorn a Déu Pare.
Digué Jesus: "He sortit del Pare y he vingut al món; ara deixo el món y torno al Pare". En aquestes paraules trobo jo tot el cicle de la vida, o sía, Déu cercantse a sí mateix ab amor y dolor a travers del món, desde l'esforç per néixer l'herbeta més humil fins al misteri sublim de la Redempció per la Passió y Mort.
Per això veig en l'amor el dolor, la lley de la vida. Vegeu com l'amor es un desig de confusió, per instint d'unitat y eternitat. Perquè provenint les coses diverses de l'unitat divina, confusament se'n recorden y tiren a restablirshi, y aixís van cercantse unes ab altres, y segons les misterioses afinitats de llur natura pugnen per confondres y identificarse. Y la vida universal es aquesta busca y aquest esforç, y per això es tota moviment y acció. Es L'amor che muove il sole e l'altre stelle, y que's manifesta acostantse les unes coses a les altres, abrassantse y besantse per comunicarse el llur alè de vida, y procurant ferse unes en tot el que consent la llur naturalesa terrenal: y el grau major que aquesta comporta d'unitat y eternitat es la generació (Plató ho diu) per la qual dos essers diversos se fan un en el nou individu generat, y en ell perllonguen la llur existència, trsmetentli el llur anhel mateix, que aixís se va perpetuant de generació en generació, lograntse a travers d'elles una especie d'eternitat terrenal.
Aixís, l'amor sexual que procura la imatge més semblant d'unitat y eternitat, es l'amor tipo en la terra; y quan se diu solament amor, s'entén aquest, y tots els demés se li assemblen, y en sos transports cerquen la comparació y troben l'expressió de llurs propies ànsies. Aixís veyem que fins el suprem amor dels místichs expressa'ls seus deliquis de l'unió de l'ànima ab Déu en el mateix llenguatge dels enamorats, y sembla sentir la mateixa ardència; perquè aquell amor es segurament el més propi y proporcionat a tot lo que té vida terrenal, estant en son fonament mateix, juntament ab el dolor.
Aquest es l'estigma del càos en l'esforç creador, y ab l'amor constitueix el ressort de la vida. L'esforç ve de l'amor, y el dolor ve de l'esforç: l'amor s'esforça y se'n dol. Aixís pel dolor l'amor sab el seu fi y se purifica, y per l'amor el dolor té sa eficàcia. El dolor sense amor torna al caos y aniquilia; l'amor sense'l dolor sols podria perpetuar l'impuresa de la terra, perquè ja no fóra l'esforç de Déu creant en ella; es dir, ja no fora amor; sinó concupiscència d'ella mateixa.
Diu Jesus als seus deixebles: "La dona, quan comença a sentir els dolors del part, està trista, perquè coneix que ve la seva hora; mes quan ha parit,ja no's recorda del seu dolor, per l'alegria h'aver posat un home al món." Heusaquí la més perfecta imatge del dolor eficàs perquè es vençut per l'amor. Y d'aquí ve una misteriosa bellesa que haureu observat en el rostre de tota dòna en camí d'esser mare, com si suaument transparentés la llum de l'amor que crea a travers del sofriment y de la seva deformitat.
En aquest esforç creador per la revelació, l'home representa tot l'estat de conciencia divina que la terra ha arribat a lograrhi: es la Natura sentintse de son retorn a Déu Pare.
Digué Jesus: "He sortit del Pare y he vingut al món; ara deixo el món y torno al Pare". En aquestes paraules trobo jo tot el cicle de la vida, o sía, Déu cercantse a sí mateix ab amor y dolor a travers del món, desde l'esforç per néixer l'herbeta més humil fins al misteri sublim de la Redempció per la Passió y Mort.
Per això veig en l'amor el dolor, la lley de la vida. Vegeu com l'amor es un desig de confusió, per instint d'unitat y eternitat. Perquè provenint les coses diverses de l'unitat divina, confusament se'n recorden y tiren a restablirshi, y aixís van cercantse unes ab altres, y segons les misterioses afinitats de llur natura pugnen per confondres y identificarse. Y la vida universal es aquesta busca y aquest esforç, y per això es tota moviment y acció. Es L'amor che muove il sole e l'altre stelle, y que's manifesta acostantse les unes coses a les altres, abrassantse y besantse per comunicarse el llur alè de vida, y procurant ferse unes en tot el que consent la llur naturalesa terrenal: y el grau major que aquesta comporta d'unitat y eternitat es la generació (Plató ho diu) per la qual dos essers diversos se fan un en el nou individu generat, y en ell perllonguen la llur existència, trsmetentli el llur anhel mateix, que aixís se va perpetuant de generació en generació, lograntse a travers d'elles una especie d'eternitat terrenal.
Aixís, l'amor sexual que procura la imatge més semblant d'unitat y eternitat, es l'amor tipo en la terra; y quan se diu solament amor, s'entén aquest, y tots els demés se li assemblen, y en sos transports cerquen la comparació y troben l'expressió de llurs propies ànsies. Aixís veyem que fins el suprem amor dels místichs expressa'ls seus deliquis de l'unió de l'ànima ab Déu en el mateix llenguatge dels enamorats, y sembla sentir la mateixa ardència; perquè aquell amor es segurament el més propi y proporcionat a tot lo que té vida terrenal, estant en son fonament mateix, juntament ab el dolor.
Aquest es l'estigma del càos en l'esforç creador, y ab l'amor constitueix el ressort de la vida. L'esforç ve de l'amor, y el dolor ve de l'esforç: l'amor s'esforça y se'n dol. Aixís pel dolor l'amor sab el seu fi y se purifica, y per l'amor el dolor té sa eficàcia. El dolor sense amor torna al caos y aniquilia; l'amor sense'l dolor sols podria perpetuar l'impuresa de la terra, perquè ja no fóra l'esforç de Déu creant en ella; es dir, ja no fora amor; sinó concupiscència d'ella mateixa.
Diu Jesus als seus deixebles: "La dona, quan comença a sentir els dolors del part, està trista, perquè coneix que ve la seva hora; mes quan ha parit,ja no's recorda del seu dolor, per l'alegria h'aver posat un home al món." Heusaquí la més perfecta imatge del dolor eficàs perquè es vençut per l'amor. Y d'aquí ve una misteriosa bellesa que haureu observat en el rostre de tota dòna en camí d'esser mare, com si suaument transparentés la llum de l'amor que crea a travers del sofriment y de la seva deformitat.
Joan Maragall
(Barcelona, 1860-1911)
Elogi de la Poesia
Primera part - I
Referència:
Maragall, Joan.
"Elogi de la Poesia".
Primera part - I
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.
Maragall, Joan.
"Elogi de la Poesia".
Primera part - I
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html
Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada