"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

El retrat de la iaia
(Núria Niubó i Cabau)

PARAULA DE NÚRIA
Núria Niubó i Cabau
Paraula de Núria (Núria Niubó i Cabau)"Paraules que regalen els sentits,
teràpia per a cors malmesos.
Paraules. Provocadores de somnis,
renovadores d’il·lusions, silencioses,
canviants, de colors i formes,
amb vida pròpia, amb força."


El retrat de la iaia


Retrat de l'àvia Anna cosint (Salvador Dalí)
"Retrat de l'àvia Anna cosint"
Salvador Dalí


     Els millors records, els més tendres i emotius que tinc des de la infància a l'adolescència, són els dels anys en que la meva iaia Dolors va venir a viure a casa nostra.
     Alguns d'ells han quedat en la memòria com retrats, que vaig desempolsant de tant en tant, i en gaudeixo, revivint-los.
     Recordo... quan vaig passar la tos ferina, com m'acaronava i tranquil·litzava després d'aquells atacs de tos que semblava que m'hi hagués de quedar, i ara penso, com devia patir!
     I de més gran, quan m'esperava amb delit, el diumenge a la tarda, que arribés del cinema i li expliqués la pel·lícula, amb tots els detalls, i ella , amorosament, pacientment, m'escoltava fins al final.
     Dels matins de diumenge, que es llevava inquieta i neguitosa, perquè la pentinés per anar a missa.
     També en tinc de divertits... Ja d'adolescent, quan va arribar la televisió a casa, com em renyava la iaia perquè no em mostrava educada davant "aquells senyors"! Estava tan convençuda que ens veien que, abans d'entrar a la saleta, em feia pentinar-la i ben arreglada, passava llargues estones tot interactuant amb els locutors.
     —Nena, em deia sovint, quan em toqui a mi ser "Reina por un dia"(programa de la tele que no es perdia mai), i vas tu, que jo ja no estic per romanços!

     No acabaria, no acabaria mai de parlar-vos-en, adorava la meva iaia, i encara la tinc molt present, només em cal cloure els ulls per recordar-la i descriure la seva fesomia, però per ser-ne més fidel ho faré tot mirant el seu retrat.



     Asseguda a la seva cadira de bova, amb una delicada elegància, té a les mans aquell llibret, petit recull de pregàries que cada dia, a la migdiada, fullejava, a la vora de la finestra.
     I les seves mans, llargues, fines, amb tal suavitat de moviments i expressió que quan em parlava, jo em recreava mirant-les.
     Tornant al retrat, les seves faccions, dins l'oval de la cara, tenen un encant peculiar que infonen afecte.
     Un dolç somriure, dibuixat per uns llavis suaus, ni massa fins, ni massa gruixuts.
     Els ulls, grossos, d'un gris verdós, un xic enfonsats, propi de l'edat.
     Al nas, una mica gros però recte, hi descansen unes ulleretes primes i rodones que deixen veure les celles arquejades i poc poblades, sota un front net, solament unes poques arrugues a les vores.
     El cabell, d'un blanc grisenc, amb bucles grans i ones ben marcades, sembla talment un núvol.
     La seva postura, deixa veure una figura, en altre temps esvelta, tota ella vestida de negre, amb faldilles llargues fins als peus i manteleta de llana.
     Però, el seu negre no inspira tristor, sinó més bé, records de caliu familiar

....................oOo....................

El retrat de la iaia
Paraules de: Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)

Il·lustració:
"Retrat de l'àvia Anna cosint"
Salvador Dalí
(Figueres, 1904–1989)


Referència:
Niubó i Cabau, Núria.
"El retrat de la iaia".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html

Lo Càntich - Número 8 - Al·legoria, 2011
Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]