El retrat de la iaia
(Núria Niubó i Cabau)

PARAULA DE NÚRIA
Núria Niubó i Cabau

"Paraules que regalen els sentits,
teràpia per a cors malmesos.
Paraules. Provocadores de somnis,
renovadores d’il·lusions, silencioses,
canviants, de colors i formes,
amb vida pròpia, amb força."

El retrat de la iaia

"Retrat de l'àvia Anna cosint"
Salvador Dalí

     Els millors records, els més tendres i emotius que tinc des de la infància a l'adolescència, són els dels anys en que la meva iaia Dolors va venir a viure a casa nostra.
     Alguns d'ells han quedat en la memòria com retrats, que vaig desempolsant de tant en tant, i en gaudeixo, revivint-los.
     Recordo... quan vaig passar la tos ferina, com m'acaronava i tranquil·litzava després d'aquells atacs de tos que semblava que m'hi hagués de quedar, i ara penso, com devia patir!
     I de més gran, quan m'esperava amb delit, el diumenge a la tarda, que arribés del cinema i li expliqués la pel·lícula, amb tots els detalls, i ella , amorosament, pacientment, m'escoltava fins al final.
     Dels matins de diumenge, que es llevava inquieta i neguitosa, perquè la pentinés per anar a missa.
     També en tinc de divertits... Ja d'adolescent, quan va arribar la televisió a casa, com em renyava la iaia perquè no em mostrava educada davant "aquells senyors"! Estava tan convençuda que ens veien que, abans d'entrar a la saleta, em feia pentinar-la i ben arreglada, passava llargues estones tot interactuant amb els locutors.
     —Nena, em deia sovint, quan em toqui a mi ser "Reina por un dia"(programa de la tele que no es perdia mai), i vas tu, que jo ja no estic per romanços!

     No acabaria, no acabaria mai de parlar-vos-en, adorava la meva iaia, i encara la tinc molt present, només em cal cloure els ulls per recordar-la i descriure la seva fesomia, però per ser-ne més fidel ho faré tot mirant el seu retrat.

     Asseguda a la seva cadira de bova, amb una delicada elegància, té a les mans aquell llibret, petit recull de pregàries que cada dia, a la migdiada, fullejava, a la vora de la finestra.
     I les seves mans, llargues, fines, amb tal suavitat de moviments i expressió que quan em parlava, jo em recreava mirant-les.
     Tornant al retrat, les seves faccions, dins l'oval de la cara, tenen un encant peculiar que infonen afecte.
     Un dolç somriure, dibuixat per uns llavis suaus, ni massa fins, ni massa gruixuts.
     Els ulls, grossos, d'un gris verdós, un xic enfonsats, propi de l'edat.
     Al nas, una mica gros però recte, hi descansen unes ulleretes primes i rodones que deixen veure les celles arquejades i poc poblades, sota un front net, solament unes poques arrugues a les vores.
     El cabell, d'un blanc grisenc, amb bucles grans i ones ben marcades, sembla talment un núvol.
     La seva postura, deixa veure una figura, en altre temps esvelta, tota ella vestida de negre, amb faldilles llargues fins als peus i manteleta de llana.
     Però, el seu negre no inspira tristor, sinó més bé, records de caliu familiar

....................oOo....................

El retrat de la iaia
Paraules de: Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)

Il·lustració:
"Retrat de l'àvia Anna cosint"
Salvador Dalí
(Figueres, 1904–1989)

Referència:

Niubó i Cabau, Núria.
"El retrat de la iaia".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.