Petiteses: «Aprendre a mirar» M. Roser Algué Vendrells "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d’il·lusió a les nostres vides."

Aprendre a mirar

     Com que encara falta un trimestre per acabar l'escola, us faig arribar aquesta experiència per si pot ser d’utilitat a algun lector/a de la revista (o per l’any que ve). Recordo que un dia vam anar a visitar l'aqüari i els nens i nenes es feien una mica d'embolic a l'hora d'explicar per escrit el que havien vist i quines sensacions havien experimentat. A 3r de primària encara repeteixen moltes paraules: vam, després, m'ha agradat... per tal que fossin més imaginatius, els vaig posar un petit exemple de com ho podien plasmar sobre el paper, tant amb prosa com en vers. Per si us pot fer servei...

UN DIA A L'AQUARI

     Era un matí clar i transparent del mes de gener. Una fila de nens i nenes esperaven davant l'aquari que obrissin les portes d'un món submarí meravellós, ple de bombolles de colors.

     Esperaven impacients i picant de peus per fer-se passar el fred que, en aquelles hores, es feia sentir de valent. Al seu devant veien el port de Barcelona ple de barquetes, gronxades per un ventet que bufava una mica avergonyit per haver-les d'espertat.

     El sol, que s'acabava de despertar, feia brillar el mar com si fos un mirall de plata. Algunes gavines feien la seva excursió matinal i alegraven el cel amb les seves volades. Després, descansaven a les barques.

     Els nens i nenes miraven el mar, les barquetes, les gavines...Ja gairebé no sentien el fred. Fins i tot van parlar de fer algun poema sobre el que veien¡¡¡

     De sobte, es van obrir les portes de vidre d'un altre mar diferent i una mica màgic. Ara el veien des de dins, com si s'haguessin submergit en un immens submarí transparent.

A l'aquari aquest matí,
el sol ja no vol dormir.
Tot il·luminant el mar,
hi ha quedat ben retratat.
Unes trapelles gavines,
empaiten unes sardines.
Fa un fred que pela
i el vent fa moure una vela.
I els nens i nenes d'Esplugues,
tremolen com unes fulles.
Diuen que aquesta excursió
els ha fet tanta il·lusió,
que haurien fet sense por
companyia a algun tauró.

     Al dia següent, a l'escola, els nens i nenes van dibuixar uns fantàstic peixos de colors, perquè havien guardat les imatges a la seva memòria. Així van aprendre que observar bé les coses és molt important.

     La meva intenció era que a l'hora d'explicar-se fossin més imaginatius, però també que aprenguessin a observar les coses i fessin seva aquella frase que jo acostumo a utilitzar:

APRENDRE A MIRAR ÉS APRENDRE A ESTIMAR

M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Aprendre a mirar
[ Petiteses ]

M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:


Petiteses

Referència:

Algué Vendrells, M. Roser.
"Aprendre a mirar [ Petiteses ]".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Febrer - Abril de 2011.
ISSN 2014-3036

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html


Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011