"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Albert Ràfols-Casamada: color i paraula
(Empar Sáez)

POESIA TRANSVERSAL
Empar Sáez
Poesia Transversal (Empar Sáez)
"Una línea invisible uneix dos punts en l'espai.
No hi ha prou distància entre dues obres d'art que no ens permeti la seva unió."


Albert Ràfols-Casamada: color i paraula


Albert Ràfols-Casamada
(Barcelona 1923–2009)

Blau-gris (Albert Ràfols-Casamada)
"Blau-gris" (1979)
Albert Ràfols-Casamada


He aixecat la mà i el color del cel m’ha passat entre els dits
com una aigua impalpable


Llavors la boca (fragment)
“Informació personal”, 1970
Albert Ràfols-Casamada

L’Albert Ràfols-Casamada, pintor, poeta, pedagog i activista cultural, és una de les personalitats artístiques més riques i importats de la nostra modernitat immediata. La seva obra neix d’una imperiosa necessitat de crear, d’un profund sentit del deure que s’expressa a través de canals diferents. L’activitat pictòrica i poètica la desenvolupa de forma continuada i incessant durant seixanta anys. És aquesta dualitat d’expressió artística, creixent de forma paral·lela i complementària, i la coronació d’una obra destacada a dues bandes, un dels fets més interessants i meritoris de la seva trajectòria.

Ràfols-Casamada aconsegueix trenar de forma indissoluble imatge i paraula; assoleix l’excel·lència estètica en una obra que s’aferma en la tradició cultural, l’educació de la sensibilitat, així com en la reflexió intel·lectual.

Velázquez, Gris (Albert Ràfols-Casamada)
"Velázquez, Gris" (de la sèrie Policromia)
Albert Ràfols-Casamada



Matí de diumenge

La boira fon les distàncies
i els contorns massa precisos
No havia vist mai els arbres
en un silenci tan ample

Però tot d’una entre la boira
ha començat la campana
amb el seu color d’aram
a escampar boira i distància.


Matí de diumenge
"París: boira i distància", 1950
Albert Ràfols-Casamada

En la pintura de Ràfols-Casamada els colors no necessiten el suport de la figura, és més, se n’adona que si anul·la la figura aquests són més intensos, expressius, lírics. Els quadres són mons reals, un cúmul de sensacions i impressions transcendides; hi trobem harmonia, equilibri, ordre. Classicisme amb una sensibilitat moderna.

“Expressar l’harmonia subjacent de les coses tal com les sento podria ser l’enunciat general de la meva pintura”, explicava en Ràfols-Casamada. Hi vol projectar la idea d’una cosa, un sentiment, i no l’objecte en l’espai real, crear a partir d’intuïcions, composar una unitat d’espai i temps; expressar, construir, no pas representar. En la pintura de l’artista els colors estructuren l’espai i la llum, s’hi entrellacen donant una forma profunda a les emocions internes. Economia de formes, intensitat del fons.

En el dietari del pintor podem llegir: “Les formes simples, sense cap significació concreta, circulant per la superfície de la pintura, són com els fets insignificants que omplen tants moments de la realitat... Que el color s’estengui sobre la tela com la sorra a la platja solitària. El color parla quan calla la matèria”.


"Civitas aureas", 1990
Albert Ràfols-Casamada


Al fons de l'oratge

dijous
el mar i el
foc són d’un
morat feixuc



Al fons de l’oratge
el blanc es desmaia

caminals del blau
branquillons de flama

vola sobre els camps
l’ombra d’una garsa


Al fons de l'oratge
Calendari dels colors (Violeta), 1975-1976
Albert Ràfols-Casamada

La cerca expressiva i lírica en la pintura es lliga amb l’obra poètica, i com assenyala Modest Cuixart, es podria dir que la pintura és la il·lustració més profunda de la seva poesia. Les paraules són un esclat de sensacions, representen les percepcions més nobles i essencials, hi ha una ingenuïtat i puresa davant la realitat, un enlluernament per la bellesa, pel color. El món és en primer terme, la delicada discreció de l’artista el duu a un segon terme, silenciós i modest.

En els poemes predominen les imatges, els objectes, no pas la descripció dels mateixos, sinó l’expressió a través del despullament de la forma, la nuesa dels detalls que ens mostren la realitat més profunda. Espiritualitat, mestria oriental en uns poemes brevíssims, sintètics i brillants.

Floral 3 (Albert Ràfols-Casamada)
"Floral 3", 1988
Albert Ràfols-Casamada


Veu

Alces la veu
com una branca verda enmig
del camp desert


Veu
Hoste del dia, 1994
Albert Ràfols-Casamada

La poesia de Ràfols-Casamada eludeix els signes de puntuació d’una manera exhaustiva. Ens suggereix el poema; el seu significat, però, és finalment determinat pel lector. Els espais en blanc, la disposició dels mateixos, és un altre recurs expressiu constant en la seva obra, així com l’economia de nexes entre les paraules, aquells que considera innecessaris i que no aporten sentit ni expressió al poema.

Per a Georges Raillard.” “La seva pinzellada, partitura dels seus versos, convoca totes les sinestèsies imaginables: les paraules són el color pur del poeta, els colors són veu pura: revelació de la vida i sentit, alliberament dels arcans.”

Color i paraula, pintura i poesia; el mateix traç desdoblat per un artista únic; la lluminositat de dos llenguatges transcendint de forma paral·lela els seus límits.

--o0o--

Poesia Transversal:
Albert Ràfols-Casamada: color i paraula
Un article de: Empar Sáez


Referències bibliogràfiques:

Albert Ràfols-Casamada. “Signe d’aire. Obra poètica 1939-1999” (Introducció i edició a cura de Ramon Balasch). Barcelona: Proa, 2000.

J.F.Yvars. “Visió i signe. La pintura de Ràfols-Casamada”. Barcelona: Edicions 62, 2006.

Diversos autors. “Ràfols-Casamada”. Madrid: Cuadernos Guadalimar, 2001.


Empar Sáez,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment als blocs:

Enllaç a Un capvespre a la Mediterrània (Obre nova finestra)
Un capvespre a la Mediterrània


Enllaç a Enfilant finestres (Obre nova finestra)
Enfilant finestres



Referència:
Sáez, Empar.
"Albert Ràfols-Casamada: color i paraula".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html

Lo Càntich - Número 8 - Al·legoria, 2011
Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]