Albert Ràfols-Casamada: color i paraula (Empar Sáez)

POESIA TRANSVERSAL
Empar Sáez

"Una línea invisible uneix dos punts en l'espai.
No hi ha prou distància entre dues obres d'art que no ens permeti la seva unió."

Albert Ràfols-Casamada: color i paraula

Albert Ràfols-Casamada
(Barcelona 1923–2009)


"Blau-gris" (1979)
Albert Ràfols-Casamada

He aixecat la mà i el color del cel m’ha passat entre els dits
com una aigua impalpable

Llavors la boca (fragment)
“Informació personal”, 1970
Albert Ràfols-Casamada

L’Albert Ràfols-Casamada, pintor, poeta, pedagog i activista cultural, és una de les personalitats artístiques més riques i importats de la nostra modernitat immediata. La seva obra neix d’una imperiosa necessitat de crear, d’un profund sentit del deure que s’expressa a través de canals diferents. L’activitat pictòrica i poètica la desenvolupa de forma continuada i incessant durant seixanta anys. És aquesta dualitat d’expressió artística, creixent de forma paral·lela i complementària, i la coronació d’una obra destacada a dues bandes, un dels fets més interessants i meritoris de la seva trajectòria.

Ràfols-Casamada aconsegueix trenar de forma indissoluble imatge i paraula; assoleix l’excel·lència estètica en una obra que s’aferma en la tradició cultural, l’educació de la sensibilitat, així com en la reflexió intel·lectual.

"Velázquez, Gris" (de la sèrie Policromia)
Albert Ràfols-Casamada

Matí de diumenge

La boira fon les distàncies
i els contorns massa precisos
No havia vist mai els arbres
en un silenci tan ample

Però tot d’una entre la boira
ha començat la campana
amb el seu color d’aram
a escampar boira i distància.

Matí de diumenge
"París: boira i distància", 1950
Albert Ràfols-Casamada

En la pintura de Ràfols-Casamada els colors no necessiten el suport de la figura, és més, se n’adona que si anul·la la figura aquests són més intensos, expressius, lírics. Els quadres són mons reals, un cúmul de sensacions i impressions transcendides; hi trobem harmonia, equilibri, ordre. Classicisme amb una sensibilitat moderna.

“Expressar l’harmonia subjacent de les coses tal com les sento podria ser l’enunciat general de la meva pintura”, explicava en Ràfols-Casamada. Hi vol projectar la idea d’una cosa, un sentiment, i no l’objecte en l’espai real, crear a partir d’intuïcions, composar una unitat d’espai i temps; expressar, construir, no pas representar. En la pintura de l’artista els colors estructuren l’espai i la llum, s’hi entrellacen donant una forma profunda a les emocions internes. Economia de formes, intensitat del fons.

En el dietari del pintor podem llegir: “Les formes simples, sense cap significació concreta, circulant per la superfície de la pintura, són com els fets insignificants que omplen tants moments de la realitat... Que el color s’estengui sobre la tela com la sorra a la platja solitària. El color parla quan calla la matèria”.

"Civitas aureas", 1990
Albert Ràfols-Casamada

Al fons de l'oratge

dijous
el mar i el
foc són d’un
morat feixuc

Al fons de l’oratge
el blanc es desmaia

caminals del blau
branquillons de flama

vola sobre els camps
l’ombra d’una garsa

Al fons de l'oratge
Calendari dels colors (Violeta), 1975-1976
Albert Ràfols-Casamada

La cerca expressiva i lírica en la pintura es lliga amb l’obra poètica, i com assenyala Modest Cuixart, es podria dir que la pintura és la il·lustració més profunda de la seva poesia. Les paraules són un esclat de sensacions, representen les percepcions més nobles i essencials, hi ha una ingenuïtat i puresa davant la realitat, un enlluernament per la bellesa, pel color. El món és en primer terme, la delicada discreció de l’artista el duu a un segon terme, silenciós i modest.

En els poemes predominen les imatges, els objectes, no pas la descripció dels mateixos, sinó l’expressió a través del despullament de la forma, la nuesa dels detalls que ens mostren la realitat més profunda. Espiritualitat, mestria oriental en uns poemes brevíssims, sintètics i brillants.

"Floral 3", 1988
Albert Ràfols-Casamada

Veu

Alces la veu
com una branca verda enmig
del camp desert

Veu
Hoste del dia, 1994
Albert Ràfols-Casamada

La poesia de Ràfols-Casamada eludeix els signes de puntuació d’una manera exhaustiva. Ens suggereix el poema; el seu significat, però, és finalment determinat pel lector. Els espais en blanc, la disposició dels mateixos, és un altre recurs expressiu constant en la seva obra, així com l’economia de nexes entre les paraules, aquells que considera innecessaris i que no aporten sentit ni expressió al poema.

Per a Georges Raillard.” “La seva pinzellada, partitura dels seus versos, convoca totes les sinestèsies imaginables: les paraules són el color pur del poeta, els colors són veu pura: revelació de la vida i sentit, alliberament dels arcans.”

Color i paraula, pintura i poesia; el mateix traç desdoblat per un artista únic; la lluminositat de dos llenguatges transcendint de forma paral·lela els seus límits.

--o0o--

Poesia Transversal:
Albert Ràfols-Casamada: color i paraula
Un article de: Empar Sáez

Referències bibliogràfiques:

Albert Ràfols-Casamada. “Signe d’aire. Obra poètica 1939-1999” (Introducció i edició a cura de Ramon Balasch). Barcelona: Proa, 2000.

J.F.Yvars. “Visió i signe. La pintura de Ràfols-Casamada”. Barcelona: Edicions 62, 2006.

Diversos autors. “Ràfols-Casamada”. Madrid: Cuadernos Guadalimar, 2001.

Empar Sáez,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment als blocs:


Un capvespre a la Mediterrània


Enfilant finestres

Referència:

Sáez, Empar.
"Albert Ràfols-Casamada: color i paraula".
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.
Abril, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html


Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011