Sonet (Miquel Martí i Pol)

Sonet

A Josep Clarà

Jo sé que viure és com un somni breu
sotmès al ritme d'una llei antiga,
i sé que el cos que es vincla de fatiga
té ja un espai guanyat als ulls de Déu,

perquè d'un temps, inesperat i lleu,
n'ha fet un arma de treball amiga.
Mes sé també que quan la Dama abriga
ànima i cos i els parla amb el mot seu,

un tremolar indefinible signa
aquell instant suprem i, essent benigne
el somni de la mort, s'aferra i creix

i omble l'espai i el cor una basarda
de tot, com quan la nit en serra isarda,
de cop, davant dels ulls, enorme, neix.

Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter, 1929-2003)
Sonet

Il·lustració: "La Deessa"
Casa de la Ciutat de Barcelona
Josep Clarà i Ayats
(Olot, 1878 - Barcelona, 1958)

Referència:
Martí i Pol, Miquel.
"Sonet"
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011. Febrer, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html


Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011