
Pels camps blaus de la memòria
Neu gris en el vessant
de gener
clamant en silenci
on brollen, entre la runa,
cementiris que s’emporta el vent.
Tenca d'hora... L'hora eterna...
Allà va quedar. Sol davant el mirall.
Amb un poema a la mà
girat en el temps.
Em fa mal el teu amor
de bogeria i tristesa.
S’han anat els ocells de la por
pels camps blaus de la memòria
a l’ombra dels xiprers vells.
Laia Camps
(Barcelona, 1944)
Pels camps blaus de la memòria
Il·lustració: "Cementiri"
Modesto Urgell i Inglada
(Barcelona, 1839-1919)
Referència:
Camps, Laia.
"Pels camps blaus de la memòria"
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011. Febrer, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada