
Mentre als vidres fueteja la pluja
Els braços de la mar romanen quiets.
Talment via de tren a l'infinit.
Encesa la memòria, un àngel
s'aboca a un llibre
amb amorosa festa
mentre al muscle, una papallona tatuada
somnia remors de qualsevol vesprada.
Un fons d'infància.
Eixugant-se els llavis en l'espera,
una parella. Un cor. Una boca callada.
I rostres. I paraules pensades
de malenconia.
I sirenes a contrallum
-oblids congelats
de la primera albada-.
I una ploma d'àngel escriptor
que esquinça l'aigua
i la transforma en deeses fades silencioses,
ballarines de ballet
amb piano ardent.
La guspira del temps.
Fugida d'aigua.
Ja sonen arpegis
a ran de platja.
Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)
Mentre als vidres fueteja la pluja
Il·lustració: "Esculls en Étretat"
Oscar-Claude Monet
(París, 1840 - Giverny, 1926)
Referència:
Navarro Bonet, Ramon.
"Mentre als vidres fueteja la pluja"
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011. Febrer, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada