"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

L'esglai
(Jaume Climent Oliveras)

Nu (Ignasi Pinazo Camarlench)
"Nu"
Ignasi Pinazo Camarlench


L'esglai


Desitjava com mai
tenir aquesta nova trobada
que em farà suara,
reviure el millor record
de la nostra millor jornada.

Vull recordar-te de bell nou
la nit més dolça i galana
que vam poder viure tots dos
en una tendra i fresca albada,
car, cada cop que ho faig,
visc igualment el record
de l´inici d’un ardorós amor
que més tard, dissortadament,
esdevingué a desgrat de tu i jo
un gran i vivaç foc latent
però de flama apaivagada.

Fou una nit de maig
en un moment
on tan sols oirem sentir parlar
el silenci.
Oi que te’n recordes?

La llum de lluna en forma de raig
lliscava damunt del teu cos
i ens albirà viure a tots dos
una nit d'encanteri.
Oh! Com me l’evoques!

Tot ens fou tan propici,
que vam poder viure tu i jo
un idíl·lic ambient d'amor
dels més inèdits.
Què agosarat fui aleshores!

Jo et vaig abraçar,
no vas dir res.
Coincidíem: "Deixem que sigui el temps
qui xerri".
Vaig notar la teva pell
tan fina i suau
qual tacte de porcellana o talc.
I jo, intrèpid,
com volent anar a per totes,
vaig voler recórrer el teu cos
de manera tal,
que em sentí premiat amb el més gran
dels estipendis.

Jo vora teu, somiant ja,
i tu al meu costat.
Vingué el teu primer esglai, i més tard,
altre cop un silenci.

Mutisme que va durar poc
i que sols es trencà,
pels nous esglais sorgits d'aquell cos
tan esplèndid.

No vull ni voldré oblidar mai,
aquella diàfana nit de maig.
No ho podria ni amb esforç, per molt
que m'hi empenyi.

L'amor fou massa important
per creure'l fruit d'un sol instant.
Vull estimar-te, ser al teu costat i què
sempre t'anheli.

Amar-nos, fou un mutu obsequi
que ens lliuràrem tots dos.
El nostre amor esdevingué ja des de llavors,
el millor dels premis.

Recordo doncs aquella nit,
en què revifares el meu foc,
i que et va faltar poc per dir-me: sí
i que em tinguessis.

D'ençà, que revisc aquell fet,
el veig com l'objecte de més apreci.
Me l'afermo ben fort al cos, no fos cas
me'l prenguessin.

Vull però, d’ara endavant ser més audaç,
i que quan de bell nou t’ho recordi,
esdevingui en cada cas, el millor acte d’amor,
que, memorablement, ambdós visquéssim.


Jaume Climent Oliveras
(Lleida, 1948)
L'esglai

Batecs: Amors, Desamor, Eros
"Batecs: Amors, Desamor, Eros"
Hontanar (2005)
ISNB 978-84-95728-24-1

Il·lustració: "Nu"
Ignasi Pinazo Camarlench
(València, 1849 - Godella, 1916)


Referència:
Climent Oliveras, Jaume.
"L'esglai"
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7 - Metàfora, 2011
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]