Diuen que sóc poeta (Ramon Pagès i Pla)

"Parella al parc d'Arles: El jardí del poeta III"
Vincent Van Gogh

Diuen que sóc poeta

Diuen que sóc poeta, i jo no ho sé ben bé...
Em passo mitja vida fent escórrer la clepsa
per veure si, alguna hora, organitzo els meus mots
i faig un vers i un altre i després, un poema
que deixi les empremtes del meu viure silent.

Diuen que sóc poeta, i jo no ho sé ben bé.
Mes, sovint, de vegades, m'acaronen les muses
amb llargues mans de seda, i m'envien mil flors
i mantenen oberta la porta enamorada
que guarda, amb les paraules, la veu del "més enllà".

Diuen, que sóc poeta, i jo no ho sé ben bé...
Inconscient, deturo la cançó de la senda
i, sense cap remei, paralitzo les passes
i navego amb la nau dels meus íntims treballs.

Diuen que sóc poeta, i jo no ho sé ben bé.
Em captiva l'essència que perfuma el miratge.
Cremo el cor dels meus dies, i complac el meu goig
i accepto aquest treball, amb tota complaença,
perquè esfullo els meus somnis i els escampo pel món.

I, en el bosc dels poetes, cremo el foc del meu temps.

Ramon Pagès i Pla
(Viladrau, 1947)
Diuen que sóc poeta
- Tercer Premi al XV Certamen Poètic de Palafrugell -

Il·lustració: "Parella al parc d'Arles: El jardí del poeta III"
Vincent Van Gogh
(Zundert, 1853 – Auvers-sur-Oise, 1890)

Referència:
Pagès i Pla, Ramon.
"Diuen que sóc poeta"
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011. Febrer, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html


Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011