Exhumació en el cementiri de les persones executades o desaparegudes en els anyus vuitanta
Abu Ghraib (Iraq). Abril 2003
© Gervasio Sánchez
Desapareguts
Gervasio SánchezCentre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, La Casa Encendida de Obra Social Caja Madrid i El Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León presenten simultàniament l’exposició “Desapareguts”, comissariada per la fotoperiodista Sandra Balsells.
Aquesta mostra del fotoperiodista Gervasio Sánchez pretén aproximar-nos al tema de la desaparició forçosa a països com Xile, Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Iraq, Cambodja, Bòsnia-Herzegovina i Espanya entre els anys 1998 i 2010.
“Desapareguts” s’erigeix com un contundent document contra l’oblit i té com a objectiu rescatar la memòria sepultada de persones desaparegudes en diversos conflictes bèl·lics i processos de repressió. La presentació de l’exposició s’inscriu en una acció cultural de gran envergadura que, per primera vegada al panorama expositiu espanyol, implica l’exhibició simultània a tres ciutats -Lleó, Barcelona i Madrid- d’un macro projecte fotogràfic centrat en la mateixa temàtica i a càrrec del mateix autor.
La selecció exhibida al CCCB presenta 103 fotografies i 4 murals amb 40 retrats.
Aquesta mostra del fotoperiodista Gervasio Sánchez pretén aproximar-nos al tema de la desaparició forçosa a països com Xile, Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Iraq, Cambodja, Bòsnia-Herzegovina i Espanya entre els anys 1998 i 2010.
“Desapareguts” s’erigeix com un contundent document contra l’oblit i té com a objectiu rescatar la memòria sepultada de persones desaparegudes en diversos conflictes bèl·lics i processos de repressió. La presentació de l’exposició s’inscriu en una acció cultural de gran envergadura que, per primera vegada al panorama expositiu espanyol, implica l’exhibició simultània a tres ciutats -Lleó, Barcelona i Madrid- d’un macro projecte fotogràfic centrat en la mateixa temàtica i a càrrec del mateix autor.
La selecció exhibida al CCCB presenta 103 fotografies i 4 murals amb 40 retrats.
Memorial a les víctimes d'Srebrenica
Potocari (Bòsnia i Hercegovina), juliol de 2005
© Gervasio Sánchez
A més de material fotogràfic, l’exposició inclou dues gravacions audiovisuals que ens apropen a l’experiència de testimonis de familiars de desapareguts i mostren i reprodueixen el so ambient de centres de detenció i llocs d’inhumacions.
La relació de Gervasio Sánchez amb el drama dels desapareguts arrenca a Guatemala l’any 1984, moment en què inicia la seva trajectòria professional com a periodista independent, especialitzat en conflictes armats. Des de llavors i fins a l’actualitat, ha cobert nombrosos conflictes bèl·lics i ha desenvolupat diversos projectes a llarg termini sobre les víctimes. En aquests 25 anys d’activitat professional, el tema de la desaparició forçosa ha sigut una constant en l’obra del fotògraf que, de manera intermitent, s’ha submergit en nombrosos països afectats per aquesta problemàtica. L’exposició “Desapareguts” constitueix el seu projecte més extens i voluminós dels realitzats fins ara.
La relació de Gervasio Sánchez amb el drama dels desapareguts arrenca a Guatemala l’any 1984, moment en què inicia la seva trajectòria professional com a periodista independent, especialitzat en conflictes armats. Des de llavors i fins a l’actualitat, ha cobert nombrosos conflictes bèl·lics i ha desenvolupat diversos projectes a llarg termini sobre les víctimes. En aquests 25 anys d’activitat professional, el tema de la desaparició forçosa ha sigut una constant en l’obra del fotògraf que, de manera intermitent, s’ha submergit en nombrosos països afectats per aquesta problemàtica. L’exposició “Desapareguts” constitueix el seu projecte més extens i voluminós dels realitzats fins ara.

Gervasio Sánchez (Còrdova, 1959), periodista i fotògraf. Ha cobert com a reporter gràfic la major part dels conflictes armats d'Amèrica Llatina i la Guerra del Golf des de 1984 fins a 1992, a partir del qual va passar a cobrir la Guerra de Bòsnia i la resta de conflictes derivats de la desfragmentació de l'antiga Iugoslàvia. També ha cobert diferents conflictes a Àfrica i Àsia.
Entre els diaris per als quals ha traballat destacan l'"Heraldo de Aragón", "El Magazine de La Vanguardia" i la revista "Temps".
Ha aconseguit diversos premis i guardons en reconeixement de la seva trajectòria, com el "Premio Solidaridad Proyecto Hombre" (març de 2009) o el "Premio Nacional de Fotografía" (novembre de 2009), protagonitzant una polèmica en el lliurament del Premi Ortega i Gasset de periodisme, on va acusar al Govern d'Espanya de la venda d'armes al mateix temps que predicava polítiques de pau.
Entre els diaris per als quals ha traballat destacan l'"Heraldo de Aragón", "El Magazine de La Vanguardia" i la revista "Temps".
Ha aconseguit diversos premis i guardons en reconeixement de la seva trajectòria, com el "Premio Solidaridad Proyecto Hombre" (març de 2009) o el "Premio Nacional de Fotografía" (novembre de 2009), protagonitzant una polèmica en el lliurament del Premi Ortega i Gasset de periodisme, on va acusar al Govern d'Espanya de la venda d'armes al mateix temps que predicava polítiques de pau.
"[... ] Els asseguro que no hi ha res més bell al món que veure a una víctima de la guerra perseguir la felicitat. És veritat que la guerra fon les nostres ments i ens roba els somnis, com es diu en la pel·lícula Contes de la lluna pàl·lida de Kenji Mizoguchi.
És veritat que les armes que circulen pels camps de batalla solen fabricar-se en països desenvolupats com el nostre, que va ser un gran exportador de mines en el passat i que avui dedica molt poc esforç a l'ajuda a les víctimes de la mines i al desminatge .
És veritat que tots els governs espanyols des de l'inici de la transició encapçalats pels presidents Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero van permetre i permeten les vendes d'armes espanyoles a països amb conflictes interns o guerres obertes.
És veritat que em sento escandalitzat cada cop que em topo amb armes espanyoles en els oblidats camps de batalla del tercer món i que m'avergonyeixo dels meus representants polítics.
Però com Martin Luther King em vull negar a creure que el banc de la justícia està en fallida, i com ell, jo també tinc un somni: que, per fi, un president d'un govern espanyol tingui la valentia suficient per posar fi al silenciós mercadeig d'armes que converteix al nostre país, ens agradi o no, en un exportador de la mort."
És veritat que les armes que circulen pels camps de batalla solen fabricar-se en països desenvolupats com el nostre, que va ser un gran exportador de mines en el passat i que avui dedica molt poc esforç a l'ajuda a les víctimes de la mines i al desminatge .
És veritat que tots els governs espanyols des de l'inici de la transició encapçalats pels presidents Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero van permetre i permeten les vendes d'armes espanyoles a països amb conflictes interns o guerres obertes.
És veritat que em sento escandalitzat cada cop que em topo amb armes espanyoles en els oblidats camps de batalla del tercer món i que m'avergonyeixo dels meus representants polítics.
Però com Martin Luther King em vull negar a creure que el banc de la justícia està en fallida, i com ell, jo també tinc un somni: que, per fi, un president d'un govern espanyol tingui la valentia suficient per posar fi al silenciós mercadeig d'armes que converteix al nostre país, ens agradi o no, en un exportador de la mort."
Gervasio Sánchez
Fragment del Discurs pronunciat en rebre el Premi Ortega i Gasset de periodisme
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Dates: Des del dia 2 de febrer a l'1 de maig
Horari: De dimarts a diumenges d'11:00h a 20:00h.
Dijous d'11:00h a 22:00h.
Tancat els dilluns no festius
http://www.locantich.cat/
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/04/lo-cantich-numero-8-allegoria-2011.html

Lo Càntich - Número 8
Al·legoria, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada