Des del llagut es veu el poble franc... (Josep Maria de Sagarra)

EL CREMAT QUE FLAMEJA ENTRE HAVANERES
Pep Colomer Blanco

"A clar de nit, amb escates de moll, entotsolat, encisaré les ones. Pere Patxei, prepara'ns un cremat; beguem-lo i canviem el curs dels astres. Sorres d'amor. Mar fluix. Palpo records. S'acosten de puntetes els meus morts."

Joan Vinyoli (El cremat)

Des del llagut es veu el poble franc...

Josep Maria de Sagarra

Des del llagut es veu el poble franc,
ara que el sol hi bat de cara;
es veu el poble tot pintat de blanc,
ara que sol no el desempara.

I darrera el pujol fet de graons,
vestit de vinya retallada i neta;
el poble ran deblau, la vinya al fons
i al cel un xiscle d'oreneta.

Des del llagut es veu tot petitet;
els mariners són com un cap d'agulla,
la campana sospira molt baixet
i cada cep sembla una fulla.

Poble estirat a vora de la mar,
o delicada ratlla fina,
que te la menges amb un sol esguard
i et cap sencer dintre la nina!

Blanc fistonet damunt el blau marí
esmortuint la greca i la baralla,
et sento més del cor, vist des d'ací,
des del llagut que balla.

Et veig a tu, i penso amb tu només,
el blau i el blanc m'han esborrat les penes,
des del llagut encar t'estimo més,
i em lligues més les venes.

Des del llagut que té un si és d'atzar,
un si és de recança...
Totes les vistes des del mar,
quina mena de mel i d'enyorança!

Lletra: Josep Maria de Sagarra
Música: Francesc Salse
Des del llagut es veu el poble franc...

Selecció de: Pep Colomer Blanco
EL CREMAT QUE FLAMEJA ENTRE HAVANERES

Referència:
De Sagarra, Josep Maria.
"Des del llagut es veu el poble franc...".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html


Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011