"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Univers de Poesia: Vint preguntes a Santi Borrell
(Maria Rosa G. Zellweger)

Univers de Poesia

Maria Rosa G. Zellweger
Univers de Poesia (Maria Rosa G. Zellweger)

"Vint preguntes a:
Santi Borrell"


Vint preguntes a: Santi Borrell


Santi Borrell


Escrius:
"L'amor és com el somni d'un nen
que entra dins el bosc i veu el mar."

1. Quan vas començar a escriure poesia?

SB: vaig escriure poesia a partir dels vint, vint-i-dos anys.... de forma intermitent....
inicialment vaig començar a escriure contes i algunes novel·les.... però les vaig deixar perquè no les veia realment reals..... no hi havia vida... bé, hi havia la meva vida.... però en aquella època... a mi, em faltava molta vida i molta experiència ... com per crear una obra d'ingenieria com una novel·la....
aleshores, mentre escrivia contes i novel·les.... algunes vegades em venien impulsos per escriure poesia....
eren poemes inicialment existencials... no guardo gaire cosa..... crec que no eren massa bons i els vaig anar corregint i reescrivint fins a no quedar res....
en aquells inicis, em va impulsar a escriure poesia..... la poesia dels trobadors...... la poesia popular de l'edat mitjana...
i també alguns autors catalans del segle XX...com Maragall i Espriu..... primordialment.....
escrivia poemes en llibretes i quaderns de forma automàtica, sense ordre ni concert..... però després....amb el temps.. em vaig anar centrant.... una mica...


Escrius:
"El meu cos ha anat creant
la meva història
a mesura que s'expandia
per tot el cosmos."

2. Conserves el primer poema que vas escriure?

SB: no el conservo, però el recordo... va ser un dia a la platja amb els amics..... vaig veure la imatge d'uns mariners
ofegats..... que arribaven... invisiblement.... amb les ones del mar... cap a la platja.... vaig veure marines, homes morts de forma invisible..... em sembla que deia una part..... "arriben mariners morts, invisibles, a la sorra de la platja"...


Escrius:
"Tu tens un cor,
un punyal dins del cor.
.
I jo tinc un escut
dins del meu cor."

3. Fins a quin punt les teves obres són vivencials?

SB: tot és vivencial...... i tot també és inventat... la vida és un invent..... a la vegada tot és sentit... tot és viscut.... tot és real.. aleshores si vols escriure coses vivencials..... només les has de viure... tu pots viure una realitat.... convencional... i aleshores tothom s'ho creurà... en canvi... si vius una realitat estranya o personal..... has de tenir el valor per presentar-la d'una forma sincera i honrada...


Escrius:
"I els sentiments?
i la veritat del temps?
i la consciència?
i la responsabilitat ambiental?
i el futur?"

4. Et consideres un escriptor compromès?

SB: compromès amb la vida, amb els arbres, amb els éssers.... compromès realment amb l'ètica.... tot i que algunes vegades m'equivoco... però ara realment.... jo només em comprometo amb el meu cor......
el meu compromís... per tant... només pot existir dins del meu cor....
escriure també és això... donar aquest cor.... dins del poema....
i si es pot... donar aquest cor..... a una altra persona que també tingui un cor...
realment és interessant.... veure com són els cors dels altres.... això m'agrada molt....


Escrius:
"He dibuixat els somnis al mar
i he pintat el mar amb els teus ulls."

5. Amb sinceritat... la lluna o el mar?

SB: m'agrada molt i molt el mar. .. el mar és suprem........... en canvi la lluna......... tots vivim dins de blocs i finestres tancades..... amb persianes i cortines.... i reixes...
no vivim actualment per mirar la lluna..... vivint la nit.... tancats a casa....


Escrius:
"Jo neixo de tots aquests aparadors
que demostren el meu cos, el meu exhibicionisme..."

6. Un poeta...

SB: buf......... molts........... ara m'estic llegint poetes italians del segle XX.... són brutals..... Montale, Quasimodo, Ungaretti.....


Escrius:
"He somiat que anava a la guerra
i assassinava a la mateixa guerra."

7. Un poema...

SB: si en dic un, al cap d'uns minuts estaria pensant en un altre..... i no vull quedar malament davant de cap poema que m'ha agradat..... d'aquests dies... només d'aquests dies... en puc dir un de Quasimodo...."Tothom es troba sol en el cor de la terra / travessat per un raig de sol : / i el vespre ve tot d'una."............ és genialment brutal...


Escrius:
"1 + 3 = CAOS"

8. Vers lliure o estructura formal?

SB: jo crec en la respiració natural del poema..... a més les formes, el tema de les formes.... penso que no existeixen formes iguales en la natura... no hi ha cap arbre igual a cap altre... és impossible... per tant...això de les formes concretes i repetides.... em resulta molt estrany..... al menys.... per mi....ho troba forçat i antinatural....
és ridícul.... escriure amb un escaire i un cartagó...comptant síl·labes.... si ens veiés algú.... no sé que pensaria de nosaltres..... a més s'expressen de forma exacte... quan l'expressió realment mai és exacte...
l'expressió és sempre un intent d'expressió.... una aproximació a la realitat.....


Escrius:
".
.
LA MEMÒRIA DEL SILENCI
."

9. Què neix primer? El títol o l'obra?

SB: tot junt...


Escrius:
"Estic sol i no veig res"

10. Com a poeta... és complicat fer carrera literària escrivint en català?

SB: no ho sé.... jo no vull fer carrera literària..... jo dono la via lliure a tots els que volen guanyar honors i premis
de reputada reputació...... per tant, la carrera... no és córrer.... és dir..... simplement dir...


Escrius:
"Jo he posat l'amor en tots els noms
.
Tu has posat el temps en tots les fonts
.
Ella ha donat el seu cos a l'amor"

11. En primera, segona o tercera persona?

SB: normalment en primera persona..... la tercera persona és més per ficció..... i la segona persona és d'amor-amor..
però molts fan servir la segona com a poesia de ressentiment.... i això tampoc m'agrada...el ressentiment...
s'ha d'escriure sense ressentiment....... en línies generals.....algun poema pot estar bé... però no un llibre sencer
de ressentiment, odi.... i frustració.... no és bo això.


Escrius:
"Saps?, només és foscor"

12. Promotor de festivals de poesia i llibres col·lectius. Per preferència... Difondre poesia o escriure poesia?

SB: una cosa va lligada a l'altra.... jo m'ho passo molt bé... organitzant festivals.... a més, això fa que pugui estar al corrent de moltes coses.... em motiva....i m'agrada escoltar bons poetes... llegint bons poemes... m'agrada i m'estimula...
i també fa...que agradi i estimuli a molta gent que venen als festivals


Escrius:
"Comprendre les coses, ah, quin perill de fatiga."

13. Què no et proporciona la poesia?

SB: no em proporciona una hipoteca, cinc fills, dos cotxes i un apartament....
això no m'ho proporciona.....


Escrius:
"Potser va ser la primera llum
que va il·luminar l'univers."

14. Acabes de publicar el teu primer poemari, "Els dies a les mans". Com estàs vivint aquesta experiència?

SB: realment ha estat una sorpresa..... no esperava.. ni havia pensat quina seria la resposta....
el llibre està anant molt bé...en algunes llibreries.... i especialment en lectures que estem fent...
estem a punt d'exhaurir la primera edició del llibre..... era un tirada de 333 exemplars....
no m'esperava res..... i ha estat una sorpresa..... la repercussió a la xarxa i en alguns diaris i revistes....
durant unes setmanes,, el llibre va ser el més venut... al meu poble.... jo vaig flipar una mica...

si el poema que dius és real... i es relaciona amb el públic.... funciona...
els poemes tenen aquesta funció de relacionar-se amb tot....
aquests dies fem presentacions.... i el 90 % dels assistents que venen... compren un llibre
això és magnífic... ja sabem que la poesia no genera un nombrós públic... però el públic de la poesia..
és un públic especial.. fidel.... que sap el que vol escoltar.... i que per això.... quan va a una presentació de poesia... si li agrada... comprar i llegeix el llibre....
això realment no passa en cap altre gènere......
potser per això... el públic de la poesia és tant concret i tant limitat..... i això és el que importa....
que les coses siguin reals................


Escrius:
"Escolto les ones que arriben a la platja
com si fossin una extensió del meu cos"

15. Per escriure... teclat o ploma?

SB: primer escric en quaderns... i després els passo a l'ordinador... escric a tot arreu... en qualsevol lloc...
però passa que s'escriu massa..... i crec que la gran qualitat d'un poeta és poder saber distingir i valorar tot el que escriu..... el gran llibre d'un escriptor.... està a la paperera.....


Escrius:
"Adéu a tots els adéus que s'han dit per aquesta ciutat
adéu a totes les persones que han dit adéu de veritat...

adéu a tots els comiats que no es diuen mai
adéu a tota la realitat que no es pot viure....."

16. Per llegir... pantalla o paper?

SB: paper... sens dubte... amb això dels blogs.... em passa que llegir massa estona em cansa i em desmotiva...
m'agrada més el paper... però tot és qüestió... de canviar els hàbits.....amb el temps..


Escrius:
"LA POR A SER.......................... RES."

17. Sonets o cal·ligrames?

SB: cal·ligrames....


Escrius:
"Aquest matí t'he estimat
quatre vegades, consecutivament."

18. Ella... et llegeix?

SB: abans sí... em llegia molt i m'agradava molt.... era molt divertit..... ara no...... ara no vol... (no vull continuar...
perquè parlaria de la meva vida nova... i no vull....perquè ella realment no vol.... .. ha quedat clar, no?...)....


Escrius:
"La meva línia és vermella."

19. Com a poeta... la pregunta que mai no t’han fet...

SB: doncs l'altre dia em van preguntar si escrivia per ser feliç........ i jo em vaig posar a riure... i vaig dir que sí.... sí!!!!


20. Un tastet del teu últim poema...

Sota el meu nom
hi ha el meu somni.

Sota el meu nom
hi ha tots els noms.

Santi Borrell Giró (Vilafranca del Penedès, 1972), és promotor de festivals de poesia i llibres col·lectius. Destaca la seva col·laboració amb la “kinzena poètika”, festival de Vilafranca del Penedès, "Poesia i Cava", els cicles anuals que es fan a Sant Sadurní d’Anoia, “Es recita”, i el poemari col·lectiu "Poems&Blogs, poetes a la Xarxa". Al setembre del 2010 va publicar el seu primer poemari:
"Els dies a les mans".

El podeu seguir al seu bloc:


Santi B.



Referència:
G. Zellweger, Maria Rosa.
"Univers de Poesia: Vint preguntes a Santi Borrell".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011. Febrer, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7 - Metàfora, 2011
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011


3 [ Comentar aquesta entrada ]:

Maria Rosa G. Zellweger ha dit...

Gràcies, Santi, per respondre'm el qüestionari i acceptar l'entrevista. M'ha servit per conèixer millor la teva obra. Enhorabona, poeta.

Sandra D.Roig ha dit...

Enhorabona amic!, una entrevista molt interessant, i felicitats a M Rosa també, ho heu fet molt bé!

Maria Salvà i Ferrer ha dit...

Una magnífica entrevista.

La selecció dels versos de l'autor semblen veritables aforismes.

Felicitats.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]