"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Salvem els mots:
«Cançoneta amorosa»
Teodor Llorente

Laura Boadas i Galí
Salvem els mots (Laura Boadas i Galí)


«Cançoneta amorosa»
Teodor Llorente

Salvem els mots

ULLS    XIQUETA    CLAUS    ÀNIMA    EMBADALIT    
MIG-RIURE    JOIÓS    CANTERET    TROSSOS
    
ESCLAU    MENTIR    SET    ESPERANCES


Cançoneta amorosa

Per què em miren tos ulls blaus,
si no em vols, dolça xiqueta?
Si em negues del cor les claus,
per què em miren tos ulls blaus?
Ja que en mon amor no et plaus,
deixa'm tu l'ànima quieta;
per què em miren tos ulls blaus,
si no em vols, dolça xiqueta?

Quan te mire embadalit,
què em diu ton joiós mig-riure?
Per què batega mon pit
quan te mire embadalit?
Si amor per mi no has sentit,
no m'enganyes: deixa'm viure.
Quan te mire embadalit,
què em diu ton joiós mig riure?

Quan de ton amor tinc set,
canteret sens aigua em portes...
Res val eixe canteret,
quan de ton amor tinc set.
Més lo vull a trossos fet,
com mes esperances mortes.
Quan de ton amor tinc set,
canteret sens aigua em portes.

Mes, ai, no; no m'atengau,
ulls de cel, llavis de rosa.
Ja que he de ser vostre esclau,
llavis i ulls no m'atengau.

Vostre dolç mentir me plau,
si no em doneu altra cosa;
mentiu i no m'atengau,
ulls de cel, llavis de rosa.

Teodor Llorente
(València, 1836-1911)
Cançoneta amorosa

--o0o--

Selecció:
Laura Boadas i Galí
A: "Salvem els mots"


Referència:
Llorente, Teodor.
"Cançoneta amorosa".
A: "Salvem els mots".
Boadas i Galí, Laura.
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7 - Metàfora, 2011
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]