
Rosa
Que silent roman la rosa
ensonyada en son capoll,
anunciant-nos la desclosa
del seu intacte candor.
Josep Lozano
(Alginet -País Valencià-, 1948)
Rosa
Il·lustració: "rosa"
Pilar Campmany i Piqué
Referència:
Lozano Lerma, Josep.
"Rosa".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011. Febrer, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011
La seva activitat literària es va iniciar en l'àmbit de la poesia, publicant-se obres seves en diverses antologies com First Competition of Valencian Poetry (1968), Carn fresca (1970) o Els darrers (1973).
En el poemari Poemes home-terra (1972) tracta d'expressar sentiments sobre la terra en la que ha nascut i en la que viu.
Amb la novel·la històrica Crim de Germania (1980) ha estat guardonat en diferents premis literaris (Premi Andròmina -1979-, Premi de la Crítica del País Valencià -1980-, i Premi Serra d'Or de la Crítica -1980-).
És autor de les novel·les Ofidi (Premi Prudenci Bertrana, 1990), Ribera (Premi Ciutat d'Alzira, 1990) i El mut de la campana.
Ha publicat diversos reculls de contes, com Històries marginals (1982) i Laodamia i altres contes (1986, Premi Xúquer de narrativa de 1983). És autor de la narració infantil, El cavallet de cartó (1984 - Premi Tirant lo Blanc de literatura infantil i Premi Generalitat de Catalunya a un text infantil). Ha traduït per a l'editorial Bromera, del francés al valencià, obres d'autors universals com Julien Green, Stendhal, Prosper Marimée o Gustave Flaubert.
Ha col·laborat en diverses revistes (L'Espill, El Temps, Caràcters, Saó, Serra d’Or...) i ha estat guionista dels curtmetratges Cascall i Les dents, ha col·laborat en l'elaboració de l'argument de les pel·lícules de Carles Mira Alfandús i Daniya, i ha escrit el guió del capítol "Joaquim Sorolla, l'eloqüència de la llum" de la sèrie de Canal 9 "Valencians que han fet història".
Definit com a "Treballador incansable per la seva terra" (no únicament en el camp de la literatura, sinó també en facetes tan variades com la toponímia, l'art, l'agitació cultural o la gastronomia) és promotor de la Festa Vicent Andrés Estellés, que va tenir un seguiment massiu en l'univers blocaire (veure: Diada Estellés - blocs participants en l'homenatge al naixement de Vicent Andrés Estellés, llista recollida per l'amic Víctor Pàmies), a la qual Lo Càntich es va afegir en la històrica data del dissabte, 4 de setembre de 2010.
ooO0Ooo
Benvolgut amic Josep-Lluís: moltes gràcies per confiar en la nostra revista digital i voler compartir amb nosaltres la teva poesia.
PS: Pilar, amb la teva pluja de flors, has provocat que la Primavera arribés a Lo Càntich al mes de gener!!!
Toni Arencón i Arias
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada