Petiteses: «Reflexió sobre la Poesia» M. Roser Algué Vendrells "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d’il·lusió a les nostres vides."

Reflexió sobre la Poesia

     Què és la poesia? Si ho preguntéssim a un infant, segurament influenciat pels adults, és possible que contestés: -És fer versos.

     Amb el pas del temps descobriran que la poesia és molt més que això; que és una forma d’expressar els nostres sentiments i les nostres vivències, una manera diferent de comunicar-nos amb els altres, poder sintetitzar una idea que en prosa, potser necessitaríem moltes pàgines per explicar-la, però podem plasmar-la amb un petit poema... I de vegades no és precisament l’expressió de la bellesa ja que, fins i tot, sovint destil·la una certa amargor. I que no necessàriament el poeta és qui escriu poemes, i a l’inrevés, hi ha qui escriu poesia i té molt poc de poeta...

     Jo penso que per fer poesia calen dues coses importants: Tenir alguna cosa per compartir (sentiments) i saber-la transmetre (tècnica). Hi ha qui té molt per dir i no sap explicar-se i qui s’explica molt bé, però no té gran cosa a dir... Com deia en Miquel Martí i Pol:

”El millor poeta és el que sap trobar l’equilibri entre la tècnica i el sentiment”.

     Jo sempre he estimat la poesia i si he de triar, prefereixo que predomini el sentiment (segurament perquè de tècnica no en sé gaire). Ara bé, tinc molt clar que sentir-se poeta no és només fer versos... és, sobretot, una actitud davant la vida. És un fer camí, observant i captant els missatges de tot allò que ens envolta, sense perdre’ns cap detall de la vida que passa a prop nostre i que, d’alguna manera ens va enriquint, per després poder transmetre als altres un borrall de sensibilitat. Faig meva l’expressió amb que algú, potser sense ser-ne conscient, va plasmar aquesta filosofia: “Aprendre a mirar, és aprendre a estimar”.

     La meva conclusió seria, doncs, que la poesia és tot allò que ens fa sentir alguna cosa especial, que d’alguna manera ens fa vibrar i que, en definitiva, és el que pretén transmetre qui l’escriu i penso que hauríem de saber buscar allò que de poètic té la vida. I torno a citar Martí i Pol, quan diu:

“Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que, l’escriptor sol, no és capaç de donar-li”.

     De totes maneres avui em fa il·lusió quedar-me amb la descripció, innocent, que en va fer a la meva classe, un nen de sis anys:

“La poesia és explicar les coses amb paraules boniques”.

M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Reflexió sobre la Poesia
[ Petiteses ]

M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:


Petiteses

Referència:

Algué Vendrells, M. Roser.
"Reflexió sobre la Poesia [ Petiteses ]".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Desembre de 2010 - Febrer de 2011.
ISSN 2014-3036

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html


Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011