
"Estudi"
Ramon Casas i Carbó
Purpúria
Perquè em llegeixis, tenyeixo cada gota de pluja
Amb la pròpia sang i els versos amb carícies
Que han d'escolar-se en degotís fins a l'ànima.
I guaito en silenci la lluïssor de la teva mirada,
I prenc alenades de l'aire que has respirat,
I sóc dòcil àncora que es ferma en la mar
De la badia que somnio retrobar, i espero.
Perquè els teus peus trobin els rius de purpúria
Passió que tracen sendes des del no-res,
Llanço als quatre vents senyals perpètues
De la devoció pels teus llavis, del desig per tu.
I obro les finestres i les portes, i m'instal·lo
Als ampits i als llindars, i desvetllo el plaer
Per la mossegada enyorant les teves dents.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Purpúria
Il·lustració: "Estudi"
Ramon Casas i Carbó
(Barcelona, 1866-1932)
Referència:
Servé Galan, Lluís.
"Purpúria".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011. Febrer, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada