![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
PARAULA DE NÚRIA
Núria Niubó i Cabau
"Paraules que regalen els sentits,
teràpia per a cors malmesos.
Paraules. Provocadores de somnis,
renovadores d’il·lusions, silencioses,
canviants, de colors i formes,
amb vida pròpia, amb força."
Núria Niubó i Cabau
"Paraules que regalen els sentits, teràpia per a cors malmesos.
Paraules. Provocadores de somnis,
renovadores d’il·lusions, silencioses,
canviants, de colors i formes,
amb vida pròpia, amb força."
Primer i últim viatge
"Dues figures religioses"
Salvador Dalí
És el primer viatge llarg que fa l’Anna des de que té carnet de conduir.
Els pares, molt a contra cor, han acceptat la seva ferma decisió d’anar-se’n sola, i tot que confien en la seva prudència, li han fet moltes recomanacions, la més important...
—Nena, truca’ns aviat per dir-nos quan podrem venir a visitar-te.
Duu només lo més imprescindible, sap que les monges clarisses han fet vots de pobresa, però sí que porta un petit paquet per regalar a una persona molt especial.
El viatge el farà sense perdre massa temps, a mig camí un entrepà, trucarà als pares i continuarà, vol arribar-hi a primera hora de la tarda.
Com més s’apropa al Convent, més intranquil·la es troba. Després de haver concretat dia i hora amb la “Madre Superiora”, sabent que són molt estrictes, vol ser puntual.
Són les quatre de la tarda, ha deixat el cotxe en la petita plaça del Convent, el cor li batega de pressa, les cames li tremolen. Tants anys esperant!
Des de que té us de raó que ho ha desitjat. Els pares sempre li han fet raonaments per convèncer-la que encara no era el moment. Ara, ja no li han pogut privar.
Ha estat ella que ha fet tots els passos per ingressar en la “Orden de las Clarisas” d’aquest antic convent. Als pares resignats, només els queda pregar perquè la seva filla sigui feliç.
I ho serà! L’Anna n’està convençuda, sap que hi trobarà la llum.
El cor torna al seu ritme compassat de noia assenyada, i amb pas decidit s’atansa a la gran portalada, el so esquerdat del timbre li fa preveure l’austeritat. Des de darrere una petita reixa, una veu suau, després d’un Ave Maria, li pregunta el nom.
El gemec de la porta en obrir-se, queda ofegat pel dolç somriure de la germana, que l’acompanya, amb pas tranquil i en silenci, fins al despatx de la “Madre Superiora”.
L’entrevista ha estat agradable, l’Anna ja estava assabentada de la vida al convent.
Li assignen la cel·la i els hàbits, ella però, demana un únic desig, conèixer a la “Hermana Concepción”.
En trobar-se, els seus cors bateguen a l’uníson. Totes dues esperaven aquest moment amb un estrany temor. Mare i filla es fonen en una llarga abraçada. L’Anna dóna a la seva mare, una petita capsa, que els seus pares adoptius tenien guardada, amb una cadena i una medalla de Santa Clara, que porta una inscripció: “Hermana Concepción”
Des d’ara ja no les separarà ningú.
Els pares, molt a contra cor, han acceptat la seva ferma decisió d’anar-se’n sola, i tot que confien en la seva prudència, li han fet moltes recomanacions, la més important...
—Nena, truca’ns aviat per dir-nos quan podrem venir a visitar-te.
Duu només lo més imprescindible, sap que les monges clarisses han fet vots de pobresa, però sí que porta un petit paquet per regalar a una persona molt especial.
El viatge el farà sense perdre massa temps, a mig camí un entrepà, trucarà als pares i continuarà, vol arribar-hi a primera hora de la tarda.
Com més s’apropa al Convent, més intranquil·la es troba. Després de haver concretat dia i hora amb la “Madre Superiora”, sabent que són molt estrictes, vol ser puntual.
Són les quatre de la tarda, ha deixat el cotxe en la petita plaça del Convent, el cor li batega de pressa, les cames li tremolen. Tants anys esperant!
Des de que té us de raó que ho ha desitjat. Els pares sempre li han fet raonaments per convèncer-la que encara no era el moment. Ara, ja no li han pogut privar.
Ha estat ella que ha fet tots els passos per ingressar en la “Orden de las Clarisas” d’aquest antic convent. Als pares resignats, només els queda pregar perquè la seva filla sigui feliç.
I ho serà! L’Anna n’està convençuda, sap que hi trobarà la llum.
El cor torna al seu ritme compassat de noia assenyada, i amb pas decidit s’atansa a la gran portalada, el so esquerdat del timbre li fa preveure l’austeritat. Des de darrere una petita reixa, una veu suau, després d’un Ave Maria, li pregunta el nom.
El gemec de la porta en obrir-se, queda ofegat pel dolç somriure de la germana, que l’acompanya, amb pas tranquil i en silenci, fins al despatx de la “Madre Superiora”.
L’entrevista ha estat agradable, l’Anna ja estava assabentada de la vida al convent.
Li assignen la cel·la i els hàbits, ella però, demana un únic desig, conèixer a la “Hermana Concepción”.
En trobar-se, els seus cors bateguen a l’uníson. Totes dues esperaven aquest moment amb un estrany temor. Mare i filla es fonen en una llarga abraçada. L’Anna dóna a la seva mare, una petita capsa, que els seus pares adoptius tenien guardada, amb una cadena i una medalla de Santa Clara, que porta una inscripció: “Hermana Concepción”
Des d’ara ja no les separarà ningú.
....................oOo....................
Primer i últim viatge
Paraules de: Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
"Dues figures religioses"
Salvador Dalí
(Figueres, 1904–1989)
Referència:
Niubó i Cabau, Núria.
"Primer i últim viatge".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.
Niubó i Cabau, Núria.
"Primer i últim viatge".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada