"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Primer i últim viatge
(Núria Niubó i Cabau)

PARAULA DE NÚRIA
Núria Niubó i Cabau
Paraula de Núria (Núria Niubó i Cabau)"Paraules que regalen els sentits,
teràpia per a cors malmesos.
Paraules. Provocadores de somnis,
renovadores d’il·lusions, silencioses,
canviants, de colors i formes,
amb vida pròpia, amb força."


Primer i últim viatge


Dues figures religioses (Salvador Dalí)
"Dues figures religioses"
Salvador Dalí


     És el primer viatge llarg que fa l’Anna des de que té carnet de conduir.
     Els pares, molt a contra cor, han acceptat la seva ferma decisió d’anar-se’n sola, i tot que confien en la seva prudència, li han fet moltes recomanacions, la més important...
     —Nena, truca’ns aviat per dir-nos quan podrem venir a visitar-te.

     Duu només lo més imprescindible, sap que les monges clarisses han fet vots de pobresa, però sí que porta un petit paquet per regalar a una persona molt especial.

     El viatge el farà sense perdre massa temps, a mig camí un entrepà, trucarà als pares i continuarà, vol arribar-hi a primera hora de la tarda.

     Com més s’apropa al Convent, més intranquil·la es troba. Després de haver concretat dia i hora amb la “Madre Superiora”, sabent que són molt estrictes, vol ser puntual.

     Són les quatre de la tarda, ha deixat el cotxe en la petita plaça del Convent, el cor li batega de pressa, les cames li tremolen. Tants anys esperant!

     Des de que té us de raó que ho ha desitjat. Els pares sempre li han fet raonaments per convèncer-la que encara no era el moment. Ara, ja no li han pogut privar.
     Ha estat ella que ha fet tots els passos per ingressar en la “Orden de las Clarisas” d’aquest antic convent. Als pares resignats, només els queda pregar perquè la seva filla sigui feliç.
     I ho serà! L’Anna n’està convençuda, sap que hi trobarà la llum.

     El cor torna al seu ritme compassat de noia assenyada, i amb pas decidit s’atansa a la gran portalada, el so esquerdat del timbre li fa preveure l’austeritat. Des de darrere una petita reixa, una veu suau, després d’un Ave Maria, li pregunta el nom.
     El gemec de la porta en obrir-se, queda ofegat pel dolç somriure de la germana, que l’acompanya, amb pas tranquil i en silenci, fins al despatx de la “Madre Superiora”.

     L’entrevista ha estat agradable, l’Anna ja estava assabentada de la vida al convent.
     Li assignen la cel·la i els hàbits, ella però, demana un únic desig, conèixer a la “Hermana Concepción”.

     En trobar-se, els seus cors bateguen a l’uníson. Totes dues esperaven aquest moment amb un estrany temor. Mare i filla es fonen en una llarga abraçada. L’Anna dóna a la seva mare, una petita capsa, que els seus pares adoptius tenien guardada, amb una cadena i una medalla de Santa Clara, que porta una inscripció: “Hermana Concepción”

Des d’ara ja no les separarà ningú.

....................oOo....................

Primer i últim viatge
Paraules de: Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)

Il·lustració:
"Dues figures religioses"
Salvador Dalí
(Figueres, 1904–1989)


Referència:
Niubó i Cabau, Núria.
"Primer i últim viatge".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.



Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7 - Metàfora, 2011
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]