"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Penso en tu
(Sandra Domínguez Roig)

L'ART DE LA NIT ETERNA
Sandra Domínguez Roig
Sandra Domínguez Roig
"El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries.
L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veuràs una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real. El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar."

Nu (Ramón Casas i Carbó)
"Nu"
Ramon Casas i Carbó


Penso en tu


Albiro la perspectiva dels camins inacabables, el trajecte serà llarg avui. He sortit a observar l’ocre verd-gris d’aquest hivern “engebrat”, per tal de pensar en silenci, sense interferències, i ni el constant brogit dels motors de la carretera aconsegueixen abstreure’m.

Ara, que vagarejo per camins arenosos defugint el trànsit, i que duc posat el dringar de la xavalla a les butxaques, vestida de mandra fins i tot per lluir la feminitat de la que en feia gala. Que s’ha esvanit la flairança a perfum car, i ja no porto la roba interior sublim que em delatava, si tu vols, ara, que observo com s’envolen les bromeres del matí sobre un estol de vidre trencat, és quan mussito, que res fou fútil. Perquè no trobaré uns ulls ambre com els teus.

D’ençà que vas prohibir-me mirar a terra, al·legant que és una estúpida actitud que em fa vulnerable i fràgil als ulls dels altres. Deixa’m dir-te que, no va ser una gran idea l’apunt, perquè cada cop que alço els ulls em sobrevé la fiblada del teu record.

Però així caminaré, en honor teu, amb la barbeta alta, encara que, aquest vent gèlid de les set del matí m’arrenqui les llàgrimes, que no ets tu, no, la causa del plor, és el fred.: —La de coses que et perds si no mires al cel —vas dir-me.

Vam desfer-nos l’un a l’altre, recordes? Vam nuar els cossos per l’ànima, i per la pell. Vaig pensar que de tant barrejar-nos acabaries dient uns versos que t’havia sospirat als llavis, i que jo acabaria... Bé... Tant és.

Emergies i m’esfondraves dins l’aigua, tallant-me la respiració. Se’m ha caigut el tacte fi entre el rostoll que limita els marges dels horts, i no aconsegueixo trobar-lo de cap manera.
D’esquena al sol, l’escalf primigeni del matí em recorre i se’m afiguren els dits teus per l’espina.
S’envolen les bromeres i quan la nit finalment desmereixi del tot, et fondràs com un somni. I Així ho espero, perquè fa dies que el meu nom és una remor vague i acabo afirmant la pregunta més inaudible inconscientment.

És Nadal, i ahir atiava la brasa encesa mentre s’esquitxaven guspires, i així cada cop que entro a casa, m’hi passo les hores mortes i somortes atiant incansable per tal de pensar-te sense interferències reals.

Em passo el temps evadint-me d’allà on sigui, perquè vull aire i pensar-te en absolut silenci.

Escric això allà on no podràs saber que; penso en tu, no sé que fer, ni on anar...

No tornaré a ser jo... almenys per un temps.

Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Penso en tu

Il·lustració: Nu
Ramon Casas i Carbó
(Barcelona, 1866-1932)


Sandra Domínguez Roig,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a Papallones en la llum (Obre nova finestra)
Papallones en la llum



Referència:
Domínguez Roig, Sandra.
"Penso en tu".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7 - Metàfora, 2011
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011


3 [ Comentar aquesta entrada ]:

Anònim ha dit...

Senzillament preciós!

Que el nou any et sigui venturós!

Núria Niubó

Elvira Mestres i Cervera ha dit...

Unes paraules precioses, que neixen de la sensibilitat de l'escriptora. M'han recordat uns versos de Teresa Pascual: "Vull ocultar la pell al Tatuatge / que ara grava la teva mà segura ..." del llibre "Arena".

Felicitats, Sandra.

Elvira.

Sandra D,Roig ha dit...

Gràcies amigues, aquest article no ha estat fàcil, ni per mi ni pel Toni que l'he marejat de mala manera.
Però és honest, molt honest.
Elvira, no he llegit la Teresa Pascual, el teu apunt serà un principi.
Us desitjo un gran any 2011, per les dos.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]