"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Morbo a Verdi!
(Esther Llobet i Díaz)

AMB LA NOSTRA PRESÈNCIA...
Esther Llobet i Díaz
Esther Llobet i Díaz (amb la nostra presència)

"Lo Càntich, amb presència als esdeveniments poètics, literaris i culturals dels Països Catalans."

Morbo a Verdi!


Roser Amills Bibiloni
Roser Amills Bibiloni

     L'erotisme s'ha menjat l'espai que tenia destinat... les poetesSeX han absorbit l'oxigen....... les paraules han encès l'ambient...........

     Dissabte 29 de gener. Any 2011. La cita és al carrer Verdi del barri de Gràcia. Presentació de Morbo de la Roser Amills Bibiloni. Organitzada per la web amiga de versos.cat. Els carrers mullats. Recentment mullats per la pluja. Gràcia, en tot el seu esplendor. Sense la humitat vergonyosa de l'estiu, però amb una desfilada de la fauna humana més pintoresca, sensual, emotiva i més real que llepa Barcelona. Només faltaven les paraules... i han arribat...

Roser Amills Bibiloni (1)

"El meu cul quan el toques a la nit
és torna d'un material pesant i raríssim... "


     Gràcia canalla, nocturna. Són els versos del poemari els que ressonen en la veu còmplice de l'autora de Morbo. Però la Roser necessita més espai, necessita veure el públic assistent. Es puja a una taula perquè puguem veure-la millor, perquè puguem escoltar-la millor, perquè puguem sentir-la i tocar-la.

Roser Amill Bibiloni (2)

     Al carrer ressonen els versos............................

"Amb les cames obertes
amb els pits enlaire, mes enlaire que mai... "


     Després, les veus de la Sandra Domínguez Roig i de la Sònia Serrabao s'han unit a la de l'autora. Cadascuna amb el seu estil, amb la seva entonació i el seu morbo... Ai, què múrries les seves mirades i els seus somriures! Què vermells pintaven els seus llavis!

Sandra Domínguez Roig
Sandra Domínguez Roig

"La teva carícia dóna color
a les meves natges engolosides..."


Sònia Serrabao
Sònia Serrabao

"Sé devorar en mi tot allò que represento,
sé fotre un clau i fer l'amor
sé el límit d'una espera..."


     Entre el públic, dempeus com tothom, Víctor Amela no ha parat de somriure. Estava en la seva salsa. Ens ho imaginem comentant l'acte amb el monstre televisiu de l'Alfonso Arús. Pagaríem per estar-hi presents.

El públic...
El públic...

“Passeu, passeu que l’altra banda del mirall
és prou ampla...”


     Ai, què més que hauríem volgut! Érem més les ànimes presents amb mancança de morbo de les que el local podia acollir. Una llàstima. Una estirada d'orelles per a l'organització, perquè la Roser, la Sandra, la Sònia, els assistents, la poesia i l’erotisme es mereixien més. Més espai sinó, no únicament bona voluntat.

“Cal no perdre de vista el morbo...”

     ... Quatre amics en un xiringito de platja no és un recital. Vint persones al carrer, per falta d'espai (més els que han arribat i han marxat en veure el panorama) no és una presentació adequada, i Daniel (amb tot l'afecte del món, perquè vius la poesia i aplaudim el teu esforç de promoció i difusió), tu ho saps. Tu ho saps molt bé. Tu saps que Morbo es mereix més.

I s’ha acabat...

“I arribats fins aquí una ja només s’encamina
A la fuga encesa que desvetlla el mossec
De tenir dins el cap i entre les cames
Tants models diferents per expressar una mateixa matèria...”


Víctor Amela i amics
Víctor Amela i amics

Toni Arencón i Sandra Domínguez Roig
Toni Arencón i Sandra Domínguez Roig

Al carrer, Gràcia continua. Gràcia viva. Tradició. Gegants i Capgrossos, Trabucaires i Ball de bastons.

Trabucaires a Gràcia
Trabucaires a Gràcia

Ball de bastons a Gràcia
Ball de bastons a Gràcia

M’estimo Gràcia. Amb morbo.

ooO0Ooo

Esther Llobet i Díaz
Amb la nostra presència: Morbo a Verdi!


Referència:
Llobet i Díaz, Esther.
"Morbo a Verdi!"
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011. Febrer, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7 - Metàfora, 2011
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011


3 [ Comentar aquesta entrada ]:

Sandra D,Roig ha dit...

Esther un plaer conèixer-te!
em va fer molta il.lusió veure-us en aquella mar de gent.
una abraçada

Roser Amills Bibiloni ha dit...

Una abraçada molt forta!!!!

Esther Llobet i Díaz ha dit...

Gràcies, Sandra. A mi també em va fer molta il·lusió sentir-te recitar (malgrat els inconvenients). Tens una veu molt especial.

Roser: Quin poemari ! Em vaig pasar tota la nit somniat realitats compartides ! I és un goig, ara, poder llegir-lo més reposadament.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]