
Cor de vidre
És mon cos, nau
en mar esquerpa.
En vela de seda fina,
l'aire difús d'onades dolces,
enlaire miratges de sospirs.
Lleuger i fràgil cor de vidre
s'enduu la mar.
Emmudint el crit
en sa bravura,
aquest cor meu
que en dolor esclata,
s'abandona a l'oreig
de sa mar blava.
Trencant l'escull,
virant a nord.
Cercant destí
en horitzons insòlits
de mars serenes,
en dolls de blaus
i verds maragdes.
Lleuger i fràgil cor de vidre
s'enduu la mar.
I en vela de seda fina,
s'enlairen sospirs d'onades dolces.
Que és mon cos, nau
en mar esquerpa.
….oOo….
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Cor de vidre
Il·lustració: "Cor"
Jim Dine
(Cincinnati, 1935)
Referència:
Niubó i Cabau, Núria.
"Cor de vidre".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011. Febrer, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada