Al Sud del Gran Riu: El silenci romput (Francesc Arnau i Chinchilla)

AL SUD DEL GRAN RIU...
Francesc Arnau i Chinchilla

"Cròniques culturals del País Valencià"

El silenci romput

El silenci romput

Jo vinc d’un silenci que no és resignat,
jo vinc d’un silenci que la gent romprà...”

RAIMON

          El passat dissabte, 15 de Gener, a les 20 hores va tenir lloc a l’Auditori Municipal de l’Eliana (Camp de Túria)... “on comença l’horta i acaba el secà”, un recital de Raimon, el mític cantant de Xàtiva, pioner de la “nova cançó”, en el que va presentar algunes de les cançons del nou disc, que veurà la llum el proper mes de Febrer. El concert va estar la cloenda de tota una setmana dedicada al cantautor, amb l’exposició “Raimon torna a la Universitat”, acompanyada de xerrades, col·loquis, conferències, lectures de texts, etc., tots ells esdeveniments organitzats pel CEL (Centre d’Estudis Locals), Universitat Politècnica de València, Universitat de València, i la Regiduria de Cultura de l’Ajuntament de l’Eliana, dins del cicle “Cinc Segles de Música”. Ha estat sobretot el món universitari el principal motor d’aquest retrobament de Raimon amb els valencians, doncs les autoritats autonòmiques ignoren el cantant de Xàtiva, així com a tots els que canten amb la nostra llengua. Per a Canal 9 i per a tots els mitjans oficials, tots aquests artistes no existeixen...

PITJOR PER A ELLS!!!

          Abans de començar amb la crònica del recital, vull dir que vaig poder assistir-hi gràcies al meu oncle Ricardo Arnau, distingit membre del CEL, que ens va proporcionar les entrades, ja que aquestes s’esgotaren a les poques hores d’ésser posades a la venda. Vaig anar a L’Eliana acompanyat del meu amic Joan Manuel Bonora, i de la meua germana Mª Àngels, i encara que procuràrem estar a l’Auditori amb temps de sobra, perquè les entrades no eren numerades, quan vam arribar, estava pràcticament de gom a gom, i gràcies a que uns companys de la Ford que viuen a l’Eliana, havien reservat dos llocs a les primeres files (davant mateix de la reservada a les autoritats), poguérem gaudir d’un lloc de privilegi.

L’escenari (foto de l’autor)

          Després de les paraules de presentació, va aparèixer Raimon acompanyat dels músics: Miquel Blasco i Joan Urpinell (guitarres), Pau Domènech (clarinet i clarinet baix) i Fernando Serena (contrabaix), tots ells molt joves. A l’escoltar la gran ovació amb la que el públic els va rebre, el cantant va comentar que després d’allò intentaria estar a l’alçada. I vaja que ho va aconseguir!

          Va mamprendre el concert amb la cançó “Entre la nota i el so”, i sense pràcticament cap descans, ens va anar interpretant gairebé una trentena de temes en prop de dues hores d’actuació, barrejant les seues composicions més populars (“Com un puny”, “T’he conegut sempre igual com ara”, “Oh, desig de cançons”, “La mar respira calma”, “Soliloqui solipsista”, etc., els poemes dels clàssics (“Balada de la garsa i l’esmerla” de Roís de Corella, “Só qui só” de Joan Timoneda, “L’hostalera de París”, el truculent fragment farcit d’humor negre de noranta-set versos de “L’Espill” de Jaume Roig, i alguns dels poemes del gran Ausiàs March, com ara, “Si com lo taur”, “On és lo lloch on ma pensa repose”, o el magnífic “Veles e vents”, que va ésser el primer poema que va musicar del gran poeta valencià, i també va cantar alguns dels temes del seu nou disc, que duu per títol “Rellotge d’emocions”, del que cal destacar la cançó “Punxa de temps”, on el cantant rememora quan, amb sa mare, cantava en veu baixa unes estrofes populars adaptades a la música de “La Internacional”: “Arriba los de la cuchara/ abajo los del tenedor/ que mueran todos los fascistas/ Visca el braç treballador!”

Raimon amb els músics (foto de l’autor)

          També em va agradar del nou disc, la cançó “He passejat sol per València”, on el cantautor ens diu amb ironia, referint-se a la ciutat, que és “on hi ha gent que m’estima molt, on hi ha gent que m’estima poc, i on hi ha gent que no m’estima gens...”, així com les que duen per títol “Quan s’acosta la nit”, “A l’estiu quan són les nou”, i “Bagdad”, una reflexió sobre la Guerra del Golf a la que ens va abocar el Bush pare... El públic va demostrar que era dels que “l’estimen molt”, i van demanar que sortís de nou a l’escenari quan ja havia anunciat la darrera cançó. Aleshores ens va oferir els temes més emblemàtics, per a que tothom poguérem tararejar-los: ”Jo vinc d’un silenci”, “Diguem no!”, “La nit”, etc., per acabar amb l’apoteosi de “Al vent”, que va interpretar amb la seua guitarra tan sols i les aclamacions de la gent, a alguns dels quals els brollaven les llàgrimes de l’emoció (jo entre ells), i vaig escoltar comentaris que deien que donaven ganes d’anar a manifestar-se. Motius hi ha de sobra!

          I res més, això és tot. A les deu de la nit se n’anàrem cadascú a casa seua, malgrat la “fesolà” popular que feien amb motiu de la festa de Sant Antoni.

Imatge del recital de Raimon (foto © TV3)

          Ja per finalitzar, algunes reflexions. En principi, i com a part positiva, amb aquest recital i també amb la gravació del nou disc, Raimon ha aconseguit rompre el silenci al que ha estat abocat per l’actitud de les autoritats del nostre país al llarg de molts anys. D’altra banda, vull dir que vaig restar una mica decebut per la poca assistència de la gent jove al concert. Ja sé que són uns altres temps i que als que ja tenim una certa edat, ens motivava la nostàlgia pel damunt de moltes altres qüestions, però cal revifar de nou les consciències, perquè la lluita és sorda i constant, i sense els joves no hi ha continuïtat.

Ací teniu el reportatge que va fer l’Empar Marco per a la TV3:

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3316370

--o0o--

Al Sud del Gran Riu:
El silenci romput
© Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)

Il·lustració:
Ramon Navarro Bonet

Francesc Arnau i Chinchilla,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
escriu habitualment al bloc:


L'espill de l'orb

De l'autor:


L'espill de l'orb
poemes

Referència:

Arnau i Chinchilla, Francesc.
"Al Sud del Gran Riu: El silenci romput".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html


Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011