"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Al Sud del Gran Riu: El silenci romput
(Francesc Arnau i Chinchilla)

AL SUD DEL GRAN RIU...
Francesc Arnau i Chinchilla
Francesc Arnau i Chinchilla (Al Sud del Gran Riu...)
"Cròniques culturals del País Valencià"

El silenci romput

Cròniques culturals del País Valencià - El silenci romput (Il·lustració: Ramon Navarro Bonet)

El silenci romput


Jo vinc d’un silenci que no és resignat,
jo vinc d’un silenci que la gent romprà...”

RAIMON

          El passat dissabte, 15 de Gener, a les 20 hores va tenir lloc a l’Auditori Municipal de l’Eliana (Camp de Túria)... “on comença l’horta i acaba el secà”, un recital de Raimon, el mític cantant de Xàtiva, pioner de la “nova cançó”, en el que va presentar algunes de les cançons del nou disc, que veurà la llum el proper mes de Febrer. El concert va estar la cloenda de tota una setmana dedicada al cantautor, amb l’exposició “Raimon torna a la Universitat”, acompanyada de xerrades, col·loquis, conferències, lectures de texts, etc., tots ells esdeveniments organitzats pel CEL (Centre d’Estudis Locals), Universitat Politècnica de València, Universitat de València, i la Regiduria de Cultura de l’Ajuntament de l’Eliana, dins del cicle “Cinc Segles de Música”. Ha estat sobretot el món universitari el principal motor d’aquest retrobament de Raimon amb els valencians, doncs les autoritats autonòmiques ignoren el cantant de Xàtiva, així com a tots els que canten amb la nostra llengua. Per a Canal 9 i per a tots els mitjans oficials, tots aquests artistes no existeixen...

PITJOR PER A ELLS!!!

          Abans de començar amb la crònica del recital, vull dir que vaig poder assistir-hi gràcies al meu oncle Ricardo Arnau, distingit membre del CEL, que ens va proporcionar les entrades, ja que aquestes s’esgotaren a les poques hores d’ésser posades a la venda. Vaig anar a L’Eliana acompanyat del meu amic Joan Manuel Bonora, i de la meua germana Mª Àngels, i encara que procuràrem estar a l’Auditori amb temps de sobra, perquè les entrades no eren numerades, quan vam arribar, estava pràcticament de gom a gom, i gràcies a que uns companys de la Ford que viuen a l’Eliana, havien reservat dos llocs a les primeres files (davant mateix de la reservada a les autoritats), poguérem gaudir d’un lloc de privilegi.

L'escenari (Francesc Arnau i Chinchilla)
L’escenari (foto de l’autor)

          Després de les paraules de presentació, va aparèixer Raimon acompanyat dels músics: Miquel Blasco i Joan Urpinell (guitarres), Pau Domènech (clarinet i clarinet baix) i Fernando Serena (contrabaix), tots ells molt joves. A l’escoltar la gran ovació amb la que el públic els va rebre, el cantant va comentar que després d’allò intentaria estar a l’alçada. I vaja que ho va aconseguir!

          Va mamprendre el concert amb la cançó “Entre la nota i el so”, i sense pràcticament cap descans, ens va anar interpretant gairebé una trentena de temes en prop de dues hores d’actuació, barrejant les seues composicions més populars (“Com un puny”, “T’he conegut sempre igual com ara”, “Oh, desig de cançons”, “La mar respira calma”, “Soliloqui solipsista”, etc., els poemes dels clàssics (“Balada de la garsa i l’esmerla” de Roís de Corella, “Só qui só” de Joan Timoneda, “L’hostalera de París”, el truculent fragment farcit d’humor negre de noranta-set versos de “L’Espill” de Jaume Roig, i alguns dels poemes del gran Ausiàs March, com ara, “Si com lo taur”, “On és lo lloch on ma pensa repose”, o el magnífic “Veles e vents”, que va ésser el primer poema que va musicar del gran poeta valencià, i també va cantar alguns dels temes del seu nou disc, que duu per títol “Rellotge d’emocions”, del que cal destacar la cançó “Punxa de temps”, on el cantant rememora quan, amb sa mare, cantava en veu baixa unes estrofes populars adaptades a la música de “La Internacional”: “Arriba los de la cuchara/ abajo los del tenedor/ que mueran todos los fascistas/ Visca el braç treballador!”

Raimon amb els músics (foto de l’autor)
Raimon amb els músics (foto de l’autor)

          També em va agradar del nou disc, la cançó “He passejat sol per València”, on el cantautor ens diu amb ironia, referint-se a la ciutat, que és “on hi ha gent que m’estima molt, on hi ha gent que m’estima poc, i on hi ha gent que no m’estima gens...”, així com les que duen per títol “Quan s’acosta la nit”, “A l’estiu quan són les nou”, i “Bagdad”, una reflexió sobre la Guerra del Golf a la que ens va abocar el Bush pare... El públic va demostrar que era dels que “l’estimen molt”, i van demanar que sortís de nou a l’escenari quan ja havia anunciat la darrera cançó. Aleshores ens va oferir els temes més emblemàtics, per a que tothom poguérem tararejar-los: ”Jo vinc d’un silenci”, “Diguem no!”, “La nit”, etc., per acabar amb l’apoteosi de “Al vent”, que va interpretar amb la seua guitarra tan sols i les aclamacions de la gent, a alguns dels quals els brollaven les llàgrimes de l’emoció (jo entre ells), i vaig escoltar comentaris que deien que donaven ganes d’anar a manifestar-se. Motius hi ha de sobra!

          I res més, això és tot. A les deu de la nit se n’anàrem cadascú a casa seua, malgrat la “fesolà” popular que feien amb motiu de la festa de Sant Antoni.

Imatge del recital de Raimon (foto © TV3)
Imatge del recital de Raimon (foto © TV3)

          Ja per finalitzar, algunes reflexions. En principi, i com a part positiva, amb aquest recital i també amb la gravació del nou disc, Raimon ha aconseguit rompre el silenci al que ha estat abocat per l’actitud de les autoritats del nostre país al llarg de molts anys. D’altra banda, vull dir que vaig restar una mica decebut per la poca assistència de la gent jove al concert. Ja sé que són uns altres temps i que als que ja tenim una certa edat, ens motivava la nostàlgia pel damunt de moltes altres qüestions, però cal revifar de nou les consciències, perquè la lluita és sorda i constant, i sense els joves no hi ha continuïtat.

Ací teniu el reportatge que va fer l’Empar Marco per a la TV3:

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3316370

--o0o--

Al Sud del Gran Riu:
El silenci romput
© Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)

Il·lustració:
Ramon Navarro Bonet


Francesc Arnau i Chinchilla,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
escriu habitualment al bloc:


L'espill de l'orb


De l'autor:

L'espill de l'orb
L'espill de l'orb
poemes


Referència:
Arnau i Chinchilla, Francesc.
"Al Sud del Gran Riu: El silenci romput".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7 - Metàfora, 2011
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]