"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Temprant clarors
(Antoni Fabregat i Guardia)

Impressió - sortida del sol (Oscar-Claude Monet)

Temprant clarors


Estels matiners
llàgrimes de lluna
que des de l’alçària
ens tempres clarors
bàlsams de l’esperit
bufaner de ventijols
i amoïnador de foscors.

Obrat a sentiments
diàfans i sedatius
escoltant el brunzir
de les ones colpejant
els amerats roquissars
sortosament verges
de fragàncies i olors.

I endinsat en els cors
de qui contemplant-te
absort a tanta bellesa
et recelen tremolencs
molt porucs hi ploraners
de que tanta grandesa.

S’esmunyi fredament
entre les teves clarors
redossades de feblesa
per seguir camins ignots
nodrits de malenconia
hi refets per l’acubilla-me’n
l’ostracisme i la por.

Antoni Fabregat i Guardia
(Penelles, Lleida, 1952)
Temprant clarors

Il·lustració: "Impressió - sortida del sol"
Oscar-Claude Monet
(París, 1840 - Giverny, 1926)


Referència:
Fabregat i Guardia, Antoni.
"Temprant clarors".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7 - Metàfora, 2011
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

M. Roser ha dit...

Antoni, només treure el cap a la revista he ensopegat amb el quadre de Monet. A mi n'encanten els impressionistes i per això he llegit amb molta atenció el teu poema, m'ha agradat aquesta claror i he vist que casava molt bé amb la imatge...
Sautacions,
M. Roser

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]