Temprant clarors
Estels matiners
llàgrimes de lluna
que des de l’alçària
ens tempres clarors
bàlsams de l’esperit
bufaner de ventijols
i amoïnador de foscors.
Obrat a sentiments
diàfans i sedatius
escoltant el brunzir
de les ones colpejant
els amerats roquissars
sortosament verges
de fragàncies i olors.
I endinsat en els cors
de qui contemplant-te
absort a tanta bellesa
et recelen tremolencs
molt porucs hi ploraners
de que tanta grandesa.
S’esmunyi fredament
entre les teves clarors
redossades de feblesa
per seguir camins ignots
nodrits de malenconia
hi refets per l’acubilla-me’n
l’ostracisme i la por.
Antoni Fabregat i Guardia
(Penelles, Lleida, 1952)
Temprant clarors
Il·lustració: "Impressió - sortida del sol"
Oscar-Claude Monet
(París, 1840 - Giverny, 1926)
Referència:
Fabregat i Guardia, Antoni.
"Temprant clarors".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Antoni, només treure el cap a la revista he ensopegat amb el quadre de Monet. A mi n'encanten els impressionistes i per això he llegit amb molta atenció el teu poema, m'ha agradat aquesta claror i he vist que casava molt bé amb la imatge...
Sautacions,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada