"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

TEIXITS DE MOTS: Hivern
(Pilar Campmany)

TEIXITS DE MOTS
Pilar Campmany i Piqué
Pilar Campmany i Piqué (Teixits de mots)
"Nascuda a Barcelona,
pintora i relataire."


Hivern


Ha arribat l’hivern! Temps de vidres entelats, de matinades blanques i de vesprades grises... Hem hagut d’ajornar moltes de les activitats que fèiem durant el bon temps: banys de mar, passejos per la sorra descalços... La nit ha pres temporalment la llum al dia, fins que, de sobte, un matí ens torni a sorprendre una poncella agosarada a la branca d’un arbre, o el vol d’una mosca primerenca...

La poesia, però, continua viva encara que faci fred; dóna caliu constant a la cruesa de l’hivern; li escalfa la neu, li escalfa l’ànima...

Els grans poetes sempre han dedicat bells poemes a l’hivern. Recordem-ne un de Joan Maragall:

Arbres adormits (Pilar Campmany)
"Arbres adormits"
Pilar Campmany i Piqué


Les minves del gener

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

Joan Maragall
Les minves del gener

ooO0Ooo


Mots teixits per: Pilar Campmany i Piqué
(Barcelona)
Hivern

Il·lustració:
"Arbres adormits"
Pilar Campmany i Piqué


Referència:
Campmany i Piqué, Pilar.
"Teixits de mots: Hivern".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7 - Metàfora, 2011
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Elvira Mestres i Cervera ha dit...

Pilar: tens una capacitat d'escriure, senzilla i agradable, que mou a desitjar llegir més. Els teus articles se'm queden curts i les teves pintures m'encanten.

Enhorabona.

Bones Festes!!!

Elvira.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]