Sense suborns (Glòria Calafell)

Sense suborns

Glòria Calafell

"La cadira de Van Gogh"
Vincent Van Gogh

Sense suborns

Que la pedra parli per mi.          
Jaume Cabré: "Les veus del Pamano"

Quan s’esquerda la claror, el temps no et fa nosa
i la pensa et retorna el coratge a la pell.
No et consumeix el perfum de la flor,
marcida dins el cristall d’un pitxer,
ni els oblits dins la soledat més fonda
on es reclou la nit de tot.

Esperes vèncer l’angoixa, mare de totes les pors,
entre la transparència del vidre
i l’ull del pany per on guaites el món.
No és per venjança.
És per acarar-te a la mort sense suborns.
de retorns caducs o d’eternitats promeses.

Seduïda per la lluïssor
del gaudi més gris,
per tu parlarà la pedra polida,
amb un guió curt i profund,
com la línia que et solcava la mà,
del que, potser, haurà estat la teva felicitat.

Glòria Calafell
(Barcelona, 1947)
Sense suborns

Il·lustració:
"La cadira de Van Gogh"
Vincent Van Gogh
(Zundert, 1853 – Auvers-sur-Oise, 1890)

Referència:

Calafell, Glòria.
"Sense suborns".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html


Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011