Nadal de la crisi
Ai Jesús!, aquest Nadal
arribes en plena crisi.
De Nova York fins l’Elisi
en tenim un gavadal.
No sé que et podré oferir,
car els bancs no donen crèdits,
com feien en temps pretèrits,
i és difícil subsistir.
Tothom fot escarafalls
i ningú no té una pela.
A sobre fa un fred que pela
i no ens queden ni encenalls.
Fins i tot l’ajuntament
ha plantat arbres de plàstic.
I ens diuen, en to sarcàstic,
que és la moda del moment.
Han reduït les bombetes,
-i al damunt són de vint Watts -
així queden camuflats
les putes i els proxenetes.
Diuen que moltes botigues
rebaixen el cent per cent.
I als restaurants, buits, la gent
demana panses i figues.
No ens permetem ni un caprici
que malmeti el pressupost.
Cal controlar cada cost
i no caure en cap mal vici.
Ja veus doncs quin panorama
tenim, oh! fillet de Déu.
I sort que aquest any hi ha neu !
entusiasmat hom exclama.
Penso que serà millor
que la Nit la passi a casa
i no anar pel món fent l’ase
de cigaló en cigaló.
Potser dins l'isolament,
allunyat de tot neguit,
retrobaré aquella Nit
que amb els anys he anat perdent
Ai Jesús!, aquest Nadal,
allunyat de tot desfici,
sense que em sigui un suplici,
et vindré a veure al Portal
Esteve Amigó Palés
(Barcelona, 1938)
"Nadal de la crisi"
Il·lustració: "Nativitat Mística"
Sandro Botticelli
(Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi)
(Florència, 1445 - 1510)
Referència:
Amigó Palés, Esteve.
"Nadal de la crisi".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html

Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011
2 [ Comentar aquesta entrada ]:
Avui m'he "recreat" llegint les teves poesies, estimat Esteve. El teu humor punyent m'ha revifat.
Felicitats!!!
Una abraçada,
Oh!, no sé per què he marcat anònim...
Sóc Maria Teresa Galan
Publica un comentari a l'entrada