
La utopia del Nadal
Mentre feia el pessebre a l’escola
amb infants que gaudeixen de tot,
he pensat en quin Nadal tindrien
els nens de la guerra, la fam i la por.
Els d’aquí, reunits en família,
menjaran gall d’indi, neules i torrons,
guarniran l’arbre, tindran alegria
i joguines bèl·liques per a tots.
Els altres passaran gana i misèria,
sols coneixeran la pena i el dolor,
bombes, fusells, tancs i metralletes,
seran, en aquest cas, joguines de debò.
No pot haver-hi l’esperit de Nadal
mentre els homes es matin uns als altres,
mentre hi hagi un infant que estigui trist,
somniant en coses irrealitzables.
Només si d’un cop s’acaben les guerres
i tots els pobles poden viure en pau
i ningú no passa fam ni penes,
podrà haver-hi un autèntic Nadal.
M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
La utopia del Nadal
Il·lustració: "naviDAZ3"
Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)
Referència:
Algué Vendrells, M. Roser.
"La utopia del Nadal".
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

Lo Càntich - Número 6
Odissea, 2010
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
M'ha agradat molt aquest poema, perque penso que és veritat que no pot haver-hi esperit de Nadal
mentre els homes es matin uns als altres. Es un poema molt bonic.
Laia
Publica un comentari a l'entrada