![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
"Imatge de ciutat amb detalls en verd i vermell"
Paul Klee
A la deriva
En ple carrer d’Urgell
l’onada dels teus ulls em pren i em rebolca i de cop s’esvaneixen
perforadores, grues, clàxons
gent.
No sé qui sóc. Què faig. On sóc. On vaig.
Solament sé que el teu somrís esquinça velams i màstils
i que els llavis em deixes emmelats de sal, quan golut, llepes de mi la por
i em beses.
Entre els teus braços presa
m’estremeixo intensament en pressentir l’imminent naufragi quan amb dits d’aigua
remous a pleret el sorral del meu cos vençut
a la deriva.
Fins que de sobte, emergeixo del teu mar embravit i el temps
paralitzat
del meu rellotge lleva l’àncora i atzarosament salpo de bell nou
escala avall
del
metro.
Teresa Serramià
(Barcelona, 1940)
A la deriva
(1er Premi de Poesia de Parets del vallès, 2003)
Il·lustració: "Imatge de ciutat amb detalls en verd i vermell"
Paul Klee
(Münchenbuchsee, Suïssa, 1879 - Muralto, Suïssa, 1940)
Referència:
Serramià i Samsó, Teresa.
"A la deriva".
Lo Càntich. N.7. Metàfora, 2011.
Febrer, 2011.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2011/02/lo-cantich-numero-7-metafora-2011.html
Lo Càntich - Número 7
Metàfora, 2011
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Teresa Serramià, ets per a mi una mestra. No hi ha poema teu dels que he llegit que em deixe indiferent.
Publica un comentari a l'entrada