CAVADA PELL I SAGRAT COR: POESIA PURA EN ESTAT LÍRIC

Per als que no han llegit mai a en Roger Costa-Pau, us diré que és un poeta artesà, i minimalista. No pas perquè estalvii esforços sinó perquè concentra al màxim la paraula, la modela, la retalla fins a reduir-la a l'expressió mínima provocant l’expansió contundent del llenguatge, evoca enigmes i els trasllada al paper, permetent al lector apropiar-se’n de la seva paraula, i no em queda cap dubte que així serà el seu proper poemari “CAVADA PELL” que ben segur és la culminació de trenta anys de Poesia, experimentant l’ofici. Cambiar aquest estil per amor a la literatura és potser el que fa a un poeta gran, perquè adapta a l’interlocutor la paraula per tal que sigui el múscul que t’impulsa a bategar.

I si no coneixeu l’Eduard Canimas, és un il·lusionista de notes, que en aquest disc estimula el missatge positiu amb ritmes i sons que despleguen la màgia de la música que és l'única que ens permet abandonar-nos al seu caprici.

El vehicle que emprem per a viatjar al nostre món interior, i obrir la porta secreta del somni, la fusió d’aquests dos alquimistes, dona per resultat “SAGRAT COR” que es presentà el dia 31 d'octubre a la sala la Planeta.

Presentació encabida dins els actes organitzats per la llibreria 22 i la sala La planeta en la XVIII PROPOSTA DE POESIA JUST MANUEL CASERO 2010, és precisament d'aquest acte d'on pertany la imatge il.lustrativa de l'entrada d'avui.

Poemes i veu: Roger Costa-Pau
Veu, guitarra i cançons: Eduard Canimas
Percussions: Pau Oliver
Contrabaix: Joan Solà-morales
Il·luminació: Mon Bover

Puc tancar i obrir finestres

Puc tancar i obrir la mà
Puc posar un peu davant l’altre peu
I fer un pas endavant
endavant
Puc obrir el meu cor tancat
Puc posar una mica de llum
Per allà on vaig
Per allà on vaig
I amb l’altra mà
Puc oferir-te un ram de flors collides
Pel cami que jo he trobat.
Vull entrar en un llac serè
lentament treure’m la roba
que no em serveix
que no em serveix
Em despullo davant teu
I si vols fusionem
el teu cos amb el meu
el teu i el meu
Puc estimar-te i no tenir-te
Deixo ben obertes les finestres de l’amor.




Suggerit per: Sandra Domínguez Roig