trepitja la boira baixa
Em demanes si t’estimo:
de què et serviria saber
que jo per a tu em deixaria cremar les parpelles?
T’has cregut mai la certesa de la llum?
Obre els ulls a la nit
per llegir la veritat en la foscor.
Només les ombres parlen
del que les figures de colors miren de dissimular.
Escolta la remor d’una conversa
a través de la permeabilitat dels seus mots!
Em demanes si t’estimo:
descobreix la cremallera amagada
per despullar-me la mirada.
Prometo callar.
de què et serviria saber
que jo per a tu em deixaria cremar les parpelles?
T’has cregut mai la certesa de la llum?
Obre els ulls a la nit
per llegir la veritat en la foscor.
Només les ombres parlen
del que les figures de colors miren de dissimular.
Escolta la remor d’una conversa
a través de la permeabilitat dels seus mots!
Em demanes si t’estimo:
descobreix la cremallera amagada
per despullar-me la mirada.
Prometo callar.
Adolf Maria Iglesias i Estradé
(Tarragona, 1969)
trepitja la boira baixa
Referència:
Iglesias i Estradé, Adolf Maria. trepitja la boira baixa. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada