TEIXITS DE MOTS: La Poesia (Pilar Campmany)

TEIXITS DE MOTS
Pilar Campmany i Piqué

"Nascuda a Barcelona,
pintora i relataire."

La Poesia

Què és la poesia? Un conjunt de paraules difícils d’entendre, o un conjunt de mots que neixen a l’ànima?

Potser tots, alguna vegada, ens hem rendit fàcilment davant d’un poema que ens costava d’entendre, i hem preferit un text que utilitzés un llenguatge més semblant al que fem servir habitualment, però mai no s’hauria de témer, la poesia, l'hauríem de rellegir més d’una vegada amb l’ajuda, si cal, d’un diccionari, fins que aconseguim copsar-ne tot el sentit.

Comprendre una poesia és emprendre un viatge encisador que ens mostrarà, possiblement, mots que desconeixíem; és la recerca d’aquells sentiments que el poeta sap transformar en versos. Mai no podrem entendre amb exactitud tot allò que ha volgut plasmar-hi, ni tampoc no sabrem per què ha utilitzat uns mots i no uns altres, però aquesta és l’excel·lència de la poesia: És lliure! Nosaltres podem interpretar-la segons els nostres sentiments i la nostra manera de ser.

L'ànima de les flors

Aquelles dues flors que hi ha posades al mig del caminal, qui és que les hi deu haver llençades? Qui sia, tant se val. Aquelles dues flors no estan pas tristes, no, no; riuen al sol. M’han encantat així que les he vistes posades a morir, mes sense dol.

”Morirem aviat, lluny de la planta –elles deuen pensar-; mes ara nostre brill el poeta encanta, i això mai no morirà.”

Joan Maragall
L’ànima de les flors

Cal que la fem nostra, la poesia, que aconseguim introduir-nos dins del seu contingut. Si la fem viure dins de l’ànima, aconseguirem que aquest món sigui un xic més bonic...

Fent camí...

Camino inventant quimeres,
senders amb grocs de ginesta
i ocres de pa tendre amb mel.
Busco vent suau que no xiscli,
cerco mar que sigui arrissada,
i sento del lligabosc la niviesa,
però també de la rosella, el roig.
Jugo a fer i desfer projectes,
defujo hivern sense cap foc.

Camino fent dissenys de somnis
i marco ben fort les petjades
damunt dels dies que s’allunyen;
vull gaudir cada hora que fuig...
no sentir-ne enyor dins del pit.
Si em diuen que ja he fet tard,
fingeixo que no ho he sentit...

Pilar Campmany i Piqué
Fent camí...

ooO0Ooo

Mots teixits per: Pilar Campmany i Piqué
(Barcelona)
La Poesia

Il·lustracions:
"Fulgència"
"Boscatge"
Pilar Campmany i Piqué

Referència:
Campmany i Piqué, Pilar. Teixits de mots: La Poesia. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html