Sols cal que tu vulguis (Antoni Fabregat i Guardia)

Sols cal que tu vulguis

Se m'aixeca l’ànim
cada cop que et veig
passar de puntetes
com qui no vol dir res.

En l’aire sura una flaire
impregnat de tu
i m’acosto... suaument
fràgilment, dolçament
amb el cor obert.

Sense mentides
ni fent dribblings
per aconseguir
cap mena d’objectiu
ni anar mes enllà,
sols passar pàgina
i em deixaré estimar
com sempre t'he permès.

Sols cal que tu vulguis
i el meu lligatge serà ferm
sortint així d’aquests llimbs
que m’emmascaren el cor
i em sacsegen la ment.

Només cal que tu vulguis i
faré que regalimin dels teus ulls
brolls de llàgrimes de fruïció
que et delectaran eternament.

Sols cal que tu vulguis
i em deixaré seduir, o et seduiré
com sempre hem fet tu i jo
en la més generosa intimitat.

Només cal que tu vulguis i
faré arribar-te des de la serenor
i fidelitat del meu cor, tota la dolçor
que pugui remetre, tu... sols deixa’t estimar.

Antoni Fabregat i Guardia
(Penelles, Lleida, 1952)
Sols cal que tu vulguis

Il·lustració: "Dànae"
Egon Schiele
(Tulln, Àustria, 1890 – Viena, 1918)

Referència:
Fabregat i Guardia, Antoni. Sols cal que tu vulguis. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

Benvolgut Antoni, gràcies per confiar en Lo Càntich, compartint els teus versos amb nosaltres. Una abraçada als amics i amigues de la Noguera.

Pere Abad i Sorribes

---