"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Salvat-Papasseit i Torres-García, l'art a l'avantguarda
(Empar Sáez)

POESIA TRANSVERSAL

Empar Sáez
Empar Sáez
"Una línea invisible uneix dos punts en l'espai. No hi ha prou distància entre dues obres d'art que no ens permeti la seva unió."

Salvat-Papasseit i Torres-García, l'art a l'avantguarda

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924)
Joaquim Torres-García (Montevideo, Uruguai, 1874-1949)


Un dels aspectes més interessants de l’obra poètica d’en Joan Salvat-Papasseit és la relació que estableix amb l’Avantguardisme pictòric. Una mostra d’això són els dos primers reculls poètics de l’autor: Poemes en ondes hertzianes i L’irradiador del port i les gavines. En ells conjuga la creació verbal i la plàstica, de manera que el lector és incitat a llegir d’una forma diferent; la forma del poema, la distribució espacial dels versos, la manca d’estructura mètrica i de signes de puntuació, els cal·ligrames, que apareixeran al llarg de tota la seva obra, enllacen la poesia a l’univers artístic del qual rebé una gran influència.

Joan Salvat-Papasseit i Joaquim Torres-García es van conèixer a Barcelona probablement el 1916. El pintor uruguaià de pares catalans s’havia traslladat de ben jove a Catalunya on va realitzar estudis d’art i inicià una important trajectòria creativa. Van mantenir una relació artística i personal intensa fins el 1920, quan el pintor marxa definitivament de Catalunya.

Retrat de J. Salvat-Papasseit fet per J. Torres-García
Retrat de J. Salvat-Papasseit fet per J. Torres-García

És a través de la coneixença dels pintors Torres-García i, en menor grau, de Rafael Barradas que en Salvat descobreix l’Avantguardisme artístic. Un any més tard, el 1917, publica el seu primer poema “Columna vertebral: Sageta de foc” en la revista que ell funda: Un enemic del poble. En aquests versos primers la forma és trencadora; a l’atac dels dogmes socials, religiosos i polítics s’hi afegeix la ruptura amb l’estètica formal de la poesia.

Retrat de J.Torres-García, 1918, per Rafael Barradas
Retrat de J.Torres-García, 1918, per Rafael Barradas

Les col·laboracions entre ambdós artistes són nombroses: el pintor catalano-uruguià publica articles sobre art i diversos dibuixos cal·ligràfics en les revistes Un enemic del poble (1917) i en l’únic número d’Art Voltàic (1918), dirigides per Salvat-Papasseit. Aquestes revistes representen una plataforma per a les reivindicacions de les avantguardes literàries i artístiques catalanes. El primer llibre de Salvat, Poemes en ondes hertzianes (1919), és il·lustrat per Torres-García posant-hi de relleu una notable compenetració amb el contingut de la poesia del seu amic. Com a resultat d’aquesta relació disposem d’una obra innovadora en el context literari català, l’exibició de dues arts en plena harmonia.

Portada de J.Torres-García a la primera edició del llibre Poemes en ondes hertzianes, 1919.
Portada de J.Torres-García a la primera edició del llibre Poemes en ondes hertzianes, 1919.

Passeig, dedicat a J.Torres-García (autor del dibuix cal·ligràfic), Poemes en ondes hertzianes (1919)
“Passeig”, dedicat a J.Torres-García (autor del dibuix cal·ligràfic), Poemes en ondes hertzianes (1919)

PASSEIG
Joan Salvat-Papasseit

a Joaquim Torres-García

La boira
             fredament
                          acaba d'engolir la llarga via

Els llums són guaites

En acabar de ploure
                          quan els arbres somiquen
                          oh que és dolç escoltar el silenci

El silenci és la boira

Jo somric

I mil llums em somriuen

Són mil llums
             no pas homes

Com és càlid el somriure dels llums

I les espurnes blanques
                          del trolley dels trams
                          dansen com les estrelles

M'HE TOPAT AMB UN HOME QUE PASSAVA

Joan Salvat-Papasseit
PASSEIG

54045
Joan Salvat-Papasseit

54045
Joan Salvat-Papasseit
54045

54045 - Il·lustració

A banda del plasticisme que Salvat introdueix en els poemes, assimila i aboca en les obres inicials les propostes temàtiques i formals del món de la pintura, i més concretament d’en Torres-García, de qui se sent deutor i ho expressa rotundament en una carta: “jo puc dir-li el meu mestre”. Els escrits sobre teoria de l’art del pintor l’influencien i l’estimulen a superar els convencionalismes, a seguir el moviment avantguardista amb passió i ingenuïtat, dotant-se d’un esguard alliberat de regles i formulismes. Es tracta d’abastar el coneixement intuïtiu i espontàni de les coses, deixar-se dur per un estat d’empatia vers el món real i projectar-hi el seu ésser.

El procés artístic encetat en els primers reculls del poeta té el punt culminant en el poemari que publica el 1923, El poema de la rosa als llavis que és, segons paraules de Joan Teixidor: “... amor reduït a la seva significació més estricta i que menysprea, potser millor, desconeix alambicaments.”

--o0o--

Poesia Transversal:
Salvat-Papasseit i Torres-García, l'art a l'avantguarda
Un article de: Empar Sáez

Referències bibliogràfiques:

Joan Salvat-Papasseit “Poesies completes” Pròleg de Joaquim Molas. Barcelona: Editorial Ariel, 1991.

Enric Balaguer. “Joan Salvat-Papasseit i la pintura metafísica” en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes – XV. Homenatge a Arthur Therry. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.


Referència:
Sáez, Empar.
Salvat-Papasseit i Torres-García, l'art a l'avantguarda.
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

Lo Càntich - Número 6 - Odissea, 2010
Lo Càntich - Número 6
Odissea, 2010


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]