Records amb data de caducitat (Guiomar Sánchez Pallarés)

Records amb data de caducitat

El temps mata el records. El temps els mata,
els esborra de mica en mica, com la pluja
quan cau sobre un terra acabat de pintar
amb guixos de colors
per un nen petit,
que ha dibuixat l’obra mestra
més magnífica del món,
i amb un somriure als ulls es dirigeix cap a casa,
i al sortir,
únicament queden les restes borroses
i entrelligades
d’aquella pintura esplèndida i formosa
que l’havia captivat
durant hores.
I llavors es pregunta perquè,
perquè ha hagut de desaparèixer
tant ràpidament!

Així, l’enteniment,
els nostres records, les nostres vivències
es troben a l’interior
i les rememorem com si allò viscut
ho haguéssim fet ahir;
però a poc a poc
perden força, fins que arriba un dia
en el que ho veiem
difuminat i distant, i no som capaços
de distingir allò que ens imaginem
del que realment va succeir.

Amb el pas del temps
te n’adones, i el primer que vols fer
és impedir-ho
d’alguna manera, però no pots;
només queda la resignació,
i el record, potser fals,
d’allò perfecte i preciós
que et va passar en un temps llunyà.
I sempre es diu que les distàncies
no maten els records, però el temps sí.
Ben curiós: els records
tenen data de caducitat.

Guiomar Sánchez Pallarés
(Tarragona, 1989)
Records amb data de caducitat

Referència:
Sánchez Pallarés, Guiomar. Records amb data de caducitat. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html