Poema del sol post. (Mario Riera Busom)

Poema del sol post.

Tots els capvespres estan en un,
en la mirada que fereix el temps
i trenca l'alba rere les cendres de la nit.
Una mateixa llum ens fa còmplices de la matèria
i el record del cel es torna l'amor que ens tenim,
en tot allò que ensenya el dia i la nit empara.

S'extén el mar i amb ell, el pensament.
No hi queden horitzons adins, només llum,
memòria d'un instant convalescent.
Com ones, ve el temps, es desfà
i el futur es torna una ona més
que encara no coneixem.

El mar és cec, s'enfosqueix encés en blaus
cercant la llum amb deliri tranquil
on s'escampa un silenci de segles,
en la quietut de la memòria que ens mira als ulls.
El mar és com un mirall de l'ànima abraçat pels records.

No vull mirar-te als ulls, estic begut de tu,
cec de la teva llum, esquerp de la teva pell.
Tot aquest blau és utòpic, jo no hi som
el vaixell és un miratge i aquesta travessia
és el recull d'un temps d'escapatòria.

Latituds d'ombra, ara vull l'allargada figuera,
trepitjar terra endins i agafar les pedres d'argila.
En la planúria, lluny dels embats, el camp brama,
deixa anar els darrers esglais animals abans de la foscor,
de la negra llum que ens torna a casa.

Després d'avui, no ve un altre dia,
ve un espai de temps que no conec, trascendent,
obert a mi mateix com l'aire que respiro.
Haurà passat la tempesta i miraré endins
com un animal que navega en l'existència.
En un altre llum, enfront d'aquest mar immens
que em fa petit i em fa conèixer la meva força
oberta als horitzons que abans creia inabastables.

Mario Riera Busom
(Eivissa, 1970)
Poema del sol post.

Referència:
Riera Busom, Mario. Poema del sol post. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

---