"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Poema del sol post.
(Mario Riera Busom)

Poema del sol post.


Tots els capvespres estan en un,
en la mirada que fereix el temps
i trenca l'alba rere les cendres de la nit.
Una mateixa llum ens fa còmplices de la matèria
i el record del cel es torna l'amor que ens tenim,
en tot allò que ensenya el dia i la nit empara.

S'extén el mar i amb ell, el pensament.
No hi queden horitzons adins, només llum,
memòria d'un instant convalescent.
Com ones, ve el temps, es desfà
i el futur es torna una ona més
que encara no coneixem.

El mar és cec, s'enfosqueix encés en blaus
cercant la llum amb deliri tranquil
on s'escampa un silenci de segles,
en la quietut de la memòria que ens mira als ulls.
El mar és com un mirall de l'ànima abraçat pels records.

No vull mirar-te als ulls, estic begut de tu,
cec de la teva llum, esquerp de la teva pell.
Tot aquest blau és utòpic, jo no hi som
el vaixell és un miratge i aquesta travessia
és el recull d'un temps d'escapatòria.

Latituds d'ombra, ara vull l'allargada figuera,
trepitjar terra endins i agafar les pedres d'argila.
En la planúria, lluny dels embats, el camp brama,
deixa anar els darrers esglais animals abans de la foscor,
de la negra llum que ens torna a casa.

Després d'avui, no ve un altre dia,
ve un espai de temps que no conec, trascendent,
obert a mi mateix com l'aire que respiro.
Haurà passat la tempesta i miraré endins
com un animal que navega en l'existència.
En un altre llum, enfront d'aquest mar immens
que em fa petit i em fa conèixer la meva força
oberta als horitzons que abans creia inabastables.

Mario Riera Busom
(Eivissa, 1970)
Poema del sol post.

Referència:
Riera Busom, Mario. Poema del sol post. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]