Pesombra (Montserrat Urpinell i Saumell)

Pesombra

Plovia.
Les gotes lliscaven
per la tela del paraigua: regalims de núvols densos que se sobreeixien;
alhora que xiuxiuejava la lluna decreixent, xopa, neta, radiant i diàfana.
Quan el negre s’acabava, elles queien en un buit vague,
reprenent un viatge que deliberadament
ell
havia interromput.
El seu rostre,
formal i plomís,
es mostrava expectant.
Un braç subjectava el bastó.
L’altre eixamplava el tronc.
El seu cos,
fins als peus,
estàtic.
El xàfec persistia.

Una llum artificial projectava

un contorn boterut
semblant al seu
al damunt d’un bassal
de gotes estavellades,
com fulles de tardor
amuntegades i dissoltes.
Si no es movia, l’ombra,
aquell altre ell,
s’ofegaria
sense remei,
concedint-li la llibertat.
Cada gota navegava per acció i efecte d’ella mateixa
i de les altres, pretèrites ja, fins a perdre’s en el joc
de les permeabilitats tèrboles, immundes, opaques i grises.
Les gotes onejaven.
Plovia.

Montserrat Urpinell i Saumell
(Vilafranca del Penedès, 1972)
Pesombra

Referència:
Urpinell i Saumell, Montserrat. Pesombra Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

---