Passeig (Joan Guasch Torné)

Passeig

Plego l’espai que m’envolta, me’l deso
fi a la butxaca i camino d’esma
pels carrers deserts, ziga-zagues vagues
d’un univers de parets enrunades
i finestres voraces que m’espien
l’ànima i me la decoren de pols.
La història es repeteix feixugament
i lenta: surto de nit per caçar
llunes boges i m’acabo perdent
en un mar de nebuloses i cúmuls
estel·lars. Finalment trobo un racó
arrecerat en el bar musical
dels tristos suburbis d’un asteroide.
Faig un glop de la intensa ratafia
del cosmos i travesso immaterial
la línia imprecisa que separa els
horitzons. L’ànima lleugera ja
no em pesa. Només sóc boira, només
sóc silenci, només vapor d’absència.
Em disperso i em converteixo en una
insignificant pluja de diamants.
En un univers paral·lel, mirant
el cel de nit amb ulls esbatanats,
un xiquet veu la tempesta d’estels.

Joan Guasch Torné
(Valls, 1962)
Passeig

Referència:
Guasch Torné, Joan. Passeig. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html